Resulta que millones, cientos de millones de habitantes pobres de este planeta, cocinan de forma ineficiente haciendo hogueras de cualquier manera. Si lo hiciesen con unas cocinillas modernas, que JPMorgan les suministraría, emitirían mucho menos CO2 . Entonces JPMorgan, gracias al magnífico Protocolo de Kyoto, se encargaría de vender esa no-emisión virtual, ahorrada por el cambio de hoguera a cocinilla, a la gente occidental que necesita emitir más CO2 que el que le corresponde por Kyoto, por ejemplo al gobierno de los generosos españoles. De esta forma JPMorgan pagaría las cocinas, baratitas, y los españoles, vía gobierno, pagaríamos los créditos de emisión de CO2 a JPMorgan, mucho más caros.
(Josep Pla)
Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst
Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.
dilluns, 22 de setembre del 2008
El banquet de Kyoto
La revista Fortune publicava en la seva edició del mes d'agost un altra dels estranys negocis que es fan gràcies al Protocol de Kyoto. Aquesta vegada el negoci el fa JPMorgan i consisteix a vendre milions de fogonets de baixa emissió de CO2 al tercer món. El comentari és d'Antón Uriarte: