Cada Napoleó té la seva Santa Elena

Sarkozy és una estafa. Per arribar a l'Elisi, es va presentar com el candidat del canvi -el mateix que fa Obama- i per semblar-ho, en el país més soviètic d'Europa, va recórrer a l'argumentari liberal. Molts s'el van creure. Altres, ens el vam voler creure. I així va arribar al poder, a cavall d'una mena de tusnami electoral que va fer trontollar els fonaments de la cinquena república. Seducció, contundència, convicció, empenta... alguns van arribar a creure que podria arribar a ser la Margatet Thatcher o el Ronald Reagan de França. Però, no. Ni la seva ascendència hongaresa ha impedit que Sarkozy sigui un prototit -vodevilesc, això sí- de la classe política francesa que, com tothom sap, és socialista per naturalesa. Una part, són socialistes de dreta i, l'altra part, socialistes d'esquerra. Així que, manin els uns o els altres, tot segueix igual. Sarkozy va fer creure que si arribava a ser Napoleó, França canviaria. Ja és Napoleó, però França segueix igual. A veure quan l'envien a Santa Elena!