Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

diumenge, 26 d’octubre de 2008

Cada Napoleó té la seva Santa Elena

Sarkozy és una estafa. Per arribar a l'Elisi, es va presentar com el candidat del canvi -el mateix que fa Obama- i per semblar-ho, en el país més soviètic d'Europa, va recórrer a l'argumentari liberal. Molts s'el van creure. Altres, ens el vam voler creure. I així va arribar al poder, a cavall d'una mena de tusnami electoral que va fer trontollar els fonaments de la cinquena república. Seducció, contundència, convicció, empenta... alguns van arribar a creure que podria arribar a ser la Margatet Thatcher o el Ronald Reagan de França. Però, no. Ni la seva ascendència hongaresa ha impedit que Sarkozy sigui un prototit -vodevilesc, això sí- de la classe política francesa que, com tothom sap, és socialista per naturalesa. Una part, són socialistes de dreta i, l'altra part, socialistes d'esquerra. Així que, manin els uns o els altres, tot segueix igual. Sarkozy va fer creure que si arribava a ser Napoleó, França canviaria. Ja és Napoleó, però França segueix igual. A veure quan l'envien a Santa Elena!