La internacional mediàtica i la premsa socialdemòcrata espanyola -n'hi ha alguna que no ho sigui?- van ignorar McCain i els aspirants republicans a la nominació durant totes les primàries. Es van concentrar en el "fenomen" -en gran mesura mediàtic- del candidat demòcrata, negre i progressista, Barack Obama. Aquesta focalització va aconseguir crer el miratge que Obama no tenia rival per aconseguir arribar a la Casa Blanca. Però el que estava passant, durant tots aquests llargs mesos de la campanya de les primàries amb la lluita fraticida entre Obama i Hillary, és que McCain es consolidava com l'aspirant amb més possibilitats. Mentre la virtualitat mediàtica anava per un cantó, la realitat política, com gairebé sempre, anava per un altra.
Però l'esclat de la crisi financera ha vingut a capgirar-ho tot, de moment si més no . Ara és molt més difícil fer previsions que fa dos mesos, ja que ningú pot saber encara si el terratrèmol de Wall Street provocarà una reacció conservadora o de canvi. Si la por a la crisi farà anar a votar a més gent, especialment negres i hispans, o no. I si aquest vot serà del color que s'espera.
En aquesta conjuntura, la campanya presidencial apareix més transcendental que mai. I és que la incògnita política se sobreposa dramàticament a la icògnita econòmica. Un elecció equivocada en un moment en que trontollen els fonaments financers del país podria ser una mena de suïcidi col·lectiu. És per això que, més que mai, la confiança que desperti el candidat presidencial serà decisiva.
No és estrany, doncs, que els dos partits -i no només el republicà, com venen per aquí- hagin passat a una batalla cos a cos. Es tracta de demostrar no ja que el candidat propi és el més fiable, sinó, sobre tot, que el candidat rival no es mereix la més mínima confiança. I per això, cal buscar i rebuscar en la vida i les actuacions del candidat contrari tantes zones d'ombra com es pugui.
I en aquesta batalla, pel que coneixem de la vida de cadascún, hi té més a perdre Obama que McCain. El candidat demòcrata té molts punts foscos, alguns francament opacs, en la seva trajectòria pública que poden fer-li molt de mal, llevat que siguin barroerament utilitzats pels seus contrincants i es tornin contra ells com un boomerang.
Alguns d'aquests punts foscos d'Obama són, per un cantó, el que podriem anomenar les seves "amistats perilloses". Per altra, els pocs escrúpols que va demostrar en els inicis, no tan llunyans, de la seva carrera política.
La CNN, un canal de televisió prodemòcrata, emetia fa poc un reportatge d'investigació demolidor per a la imatge d'Obama.
Pel que fa a les "amistats perilloses" d'Obama, sobre les que ha mantingut i manté encara una greu ambigüitat, els republicans se li han tirat a la iugular.
Ara comença de veritat la campanya electoral.
