Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dimecres, 3 de desembre del 2008

Azpeitia també és Bombai


Ignacio Uría Mendizábal, assasinat avui per ETA a Azpeitia De Bombai a Azpeitia. No hi ha diferència en les intencions. Ni en els motius. Per què quina merda d’importància té que uns ho facin pel Califat universal i els altres per la independència d’Euskal Herria? El terrorisme, islamista o nacionalista, és la mateixa cosa. Els adjectius només són la coartada.


La filla d'una altra víctima d'ETA lluita contra De Juana a Belfast

Alumdena, la filla d'una altra víctima d'ETA, el tinent coronel Pedro Antonio Blanco, lluita contra De Juana a Belfast. Ha enviat una carta a diversos mitjans de comunicació nord-irlandesos per explicar que De Juana no és una víctima de la justícia espanyola sinó un terrorista "que mai ha expressat cap penediment". El seu testimoni ha estat recollit, entre altres, per l'Irish Times, i la seva història ha commogut a l'opinió pública de l'Ulster.

Aquest és un fragment de la carta:

Con todo esto quiero explicar que un asesino como De Juana Chaos es siempre eso: un asesino. Yo no creo en su arrepentimiento porque, de hecho, nunca ha mostrado arrepentimiento. Pensemos en las 20 familias de sus 20 víctimas. Sin duda vivirán como nosotros. Sumidos en una tristeza profunda y no llegarán a entender cómo este 'animal' está libre, viviendo como una persona normal.

De Juana Chaos es de los miembros de ETA que se alegra de los asesinatos. Con champagne brindaba desde la cárcel cuando sucedía un atentado y se rio al ver los rostros y las lágrimas de los niños, las esposas, los padres de sus víctimas. También lo hizo cuando ETA mató a mi padre. También se sintió satisfecho y feliz. Él también se rio de mis lágrimas.