Al cel dels artistes

El Pepe Novellas ja no hi és. El món perd un gran pintor, però jo perdo un amic. És a dir, una part de la meva vida. D'aquèlla vida que vam compartir quan tot era possible. Perquè va haver-hi un temps en que tot era i semblava possible. Van ser uns anys irrepetibles, i no només per biologia, sinó sobre tot per història. Una transició de l'adolescència a la maduresa a cavall d'una altra transició, la de la dictadura a la democràcia.

El Pepe Novelles i l'Artur Palomer van ser els dibuixants d'aquèlla insòlita aventura editoral que va ser "La Pipa d'en Roc", el primer setmanari satíric en català de la postguerra. En Mamelles i en Pal va il·lustrar magistralment la corrúa d'acudits mal girbats que ens pàssaven pel cap als quatre lletraferits del consell de redacció.

Potser hi haurà lectors d'aquest blog que no saben qui és el Pepe Novellas, ja que no formava part del "cupo" d'artistes oficials de la cort barcelonina, però les seves obres són prou conegudes no només entre els especialistes sinó per un ampli públic, dels Estats Units a Holanda. Si no coneixeu la seva obra, podeu gaudir-ne d'una àmplia mostra aquí. Jo us deixo amb un dels seus magnífics dibuixos a "La Pipa d'en Roc". Un Tarradellas -el nostre cap de turc preferit- celebrant el seu aniversari. Era el mes de gener del 1979. Tenia 29 anys.