Per primera vegada en molts anys he pogut veure abans del lliurament dels Oscar les cinc nominades a millor pel·lícula: El curioso caso de Benjamin Button, El desafío. Frost contra Nixon, Mi nombre es Harvey Milk, The Reader i Slumdog Millionaire.
Fins divendres, creia que "El curioso caso de Benjamin Button" s'emportaria el gruix del premis, però després d'haver vist ahir "Slumdog Millionaire crec que aquesta serà l'èxit de la nit. I, per descomptat, molt més merescudament que la primera.
De tota manera, si fos per mi, el premi a millor pel·lícula se l'enduria "The Reader". Una pel·lícula que defuig els convencionalismes de la literatura fílmica sobre les ferides del nazisme a la societat alemanya, lluny de la maniquea superficialitat ideològica habitual.
Les altres dues pel·lícules tenen un interès molt relatiu. Una mena de docudrames políticament correctes per al consum de la tribu. En el cas de Harvey Milk, es tracta de la versió gay de les "Historias Ejemplares" del nostre nacional-catolicisme, mentre que Frost contra Nixon no va més enllà d'exhibir per enèsima vegada el dolent que era el president republicà, això sí, amb un toc de trendre condescendència al final de la pel·lícula. Per a mi, l'únic interès que té és que posa en evidència com el periodisme i la política són les dues cares de la mateixa moneda. Ni els uns ni els altres no dubten a fer trampes per intentar aconseguir que el resultat sigui el que ells volien que fós prèviament.
