Les eleccions d'avui a Galícia i Euskadi són una derrota del nacionalisme.
Touriño i la seva coalició de social-nacionalistes només ha durat 4 anys a Galícia. Ho han fet tan bé que els gallecs han anar a votar més que mai per fer-los fora. El PP, doncs, tornarà a governar. Està per veure si de la mateixa manera que abans. En qualsevol cas, aquesta victòria ressucita un Mariano Rajoy que molts ja donaven massa precipitadament per mort.
A Euskadi, Vascònia o el País Basc, els nacionalistes han perdut la majoria absoluta, tot i que el PNB ha estat el partit més votat, amb una crescuda que sembla correspondre a una capitalització del vot útil "patriòtic", el vot de tots aquelles que no volen perdre la menjadora. Per primera vegada des de la instauració de la democràcia, hi ha a Euskadi un parlament sense etarres i hi pot haver un govern no nacionalista amb el suport condicionat del PP i del Partit de Rosa Díaz, que ha aconseguit una petita però merescuda representació parlamentària.
Han estat unes eleccions pel canvi, encara que aquesta vegada el canvi no hagi despertat el furor mediàtic que va generar el del mes de novembre a ultramar. Però, molts gallecs i bascos l'han fet. Sí, han pogut. Yes, they could.
