No es pot repicar i anar a la processó

Ibarretxe es queixa que el partit més votat, el seu, no podrà formar govern. Segons ell, té “80.000 raons més que el següent per presentar candidatura”. La mateixa queixa l’ha utilitzat repetidament Artur Mas a Catalunya. Però quan se'ls proposa canviar el sistema propocional per un de majoritari, tots es fan l’orni. Per què? Doncs, perquè l'únic que vol aquesta gent no es la millora del sistema electoral sinó guanyar sempre. El que volen és seguir jugant amb totes les cartes. Si obtenen la majoria d’escons, no hi ha problema. Però si no és així, aleshores demanen que s’apliqui la norma no escrita que el partit amb més vots sigui el que formi govern. Doncs, no! No es pot repicar i anar a la processó. No es pot estar sempre jugant amb la legalitat, fent una cosa i la contrària segons la conveniència política del moment. Si accepten el sistema electoral proporcional han d’acceptar que forces polítiques minoritàries puguin acordar un pacte de govern si obtenen una majoria simple al parlament. Aquesta és la principal regla del joc del sistema proporcional. Un sistema que prima la representació parlamentària de la majoria d’opcions polítiques a canvi que siguin els partits i no els electors els que decideixin qui governa. Llevat del cas que una força política obtingui majoria absoluta, la formació del govern està sempre a mans de les minories existents al parlament. El sistema proporcional no és, doncs, un sistema directe d’elecció o revocació del govern per part dels electors sinó un sistema indirecte de delegació del vot popular als partits perquè aquests l’administrin. D’aquesta manera es pot donar la paradoxa que amb el teu vot acabi governant el partit que no volies. Pel contrari, el sistema majoritari sol ser injust pels partits petits, però dóna al ciutadà l’únic poder real que té el seu vot: el de canviar o mantenir el govern directament i sense intermediaris. I això, no sol agradar gaire als polítics.