David Whitehouse, autor de "The Sun: A Biography", a The Independent:La desaparició de les taques solars dura molt més del previst sense cap senyal que el sol es torni a despertar. No hi han taques solars. No hi ha vent solar, el fluxe de partícules que el sol emet, al seu nivell més baix des que s'iniciaren les medicions. A sobre l'eix magnètic del sol està inclinat a un grau poc habitual. “Aquest és el sol més quiet en pràcticament un segle,” diu el científic solar de la NASA David Hathaway. Tot aixó pot obligar a l'impensable: replantejar l'escalfament global. El nostre sol és la força principal del sistema climàtic de la terra. Quan el sol s'ha tornat quiet abans, va coincidir amb un lleu refredament de la terra i s'especula que el mateix està passant ara. Si és així podria canviar totes les prediccions de canvi climàtic, demostrant que els nostres coneixements sobre canvi climàtic no són ni de lluny tan sòlids com creiem. Les taques solars són àrees solars més fosques i menys càlides. Periodes amb activitat solar elevada o baixa coincideixen amb temps climàtic càlid o fred. El sol dèbil del segle XVII va coincidir amb l'anomenada Petita Era Glaciar. El sol va també decaure entre 1790 i 1830 i la terra es va refredar de nou. Al llarg del segle XX el sol ha estat inusualment actiu, amb puntes els anys cinquanta i finals dels vuitanta. Però a partir de l'any 2000 tot s'ha capgirat. Quan l'activitat solar ha començat a decaure, l'augment de la temperatura de la terra s'ha reduit i ara es mostra constant des del canvi de segle, mentre els nivells atmosfèrics de diòxid de carbó continuen pujant. El quietisme del sol és responsable de la parada en l'escalfament global? Durant la fase incremental del cicle solar l'augment de lluminositat del sol ha tingut una força climàtica més elevada que qualsevol gas hivernacle de l'home. Si la terra ara es refreda sota un sol quiet, indicaria que l'augment de l'activitat solar des de la Petita Era Glaciar ha estat el factor dominant en els augments de temperatures globals. El qual vol dir que hem sobreestimat la sensibilitat de l'atmosfera de la terra a l'augment del diòxid de carbó.
via Josep C. Vergés.
ADDENDA.- Freeman Dyson, el sabi que contradiu al gor i el canvi climàtic:
Durante más de medio siglo, el eminente físico Freeman Dyson residió discretamente en Princeton (estado de Nueva Jersey), en la antigua explotación agrícola, ahora cubierta de árboles, que es la sede del patrón para el que trabaja: el Institute for Advanced Study (Instituto de Estudios Avanzados), el colectivo con más sabios por metro cuadrado de Estados Unidos. Últimamente, sin embargo, desde su «salida del armario en lo que al calentamiento del planeta se refiere», tal y como el mismo Dyson se refiere a su postura sobre este tema, se ha montado un gran revuelo a su alrededor. Páginas de debate en la Red, secciones de cartas al director y el propio correo electrónico de Dyson rebosan de invectivas en las que este inglés de 85 años se ve calificado como «imbécil pretencioso», «estercolero de desinformación» y, quizás de forma inevitable, «científico loco».
Todo empezó un día en que a Dyson le dio por exponer que cualesquiera que fueran las alteraciones que el clima estuviera experimentando, «podrían ser una buena cosa porque el dióxido de carbono contribuye al crecimiento de todo tipo de plantas». A continuación, añadió que en caso de que los niveles de CO2 aumentaran de manera excesiva podrían reducirse mediante el cultivo masivo de «árboles consumidores de carbono», creados especialmente al efecto. A raíz de semejante afirmación, Eric Posner, profesor de Derecho de la Universidad de Chicago, repasó cuidadosamente el denso expediente de doctorados honoris causa que ha recibido Dyson (un total de 21, en universidades como Georgetown, Princeton y Oxford) y después insinuó que «quizás también fuera posible diseñar árboles que indicarán a los excursionistas la dirección correcta para que no se pierdan».
ADDENDA 2.- El premi Nobel de Física, el suec Ivar Giaever, també es declara escèptic.
Via Barcepundit.
