El cas Valentí Puig

Les elits d'aquest país sempre s'han sentit incòmodes amb Josep Pla, de la mateixa manera que ara se senten incòmodes amb Valentí Puig.  A Pla, no l'han pogut ignorar malgrat intentar-ho. A Puig, de moment, l'han pogut bescantar i ignorar-lo.  Per què? Doncs, perquè no encaixen en el model de país que estan entestats a construir. Sam Abrams ho denuncia a l'Avui:

AQUESTA EXCLUSIÓ INCOMPRENSIBLE dels dietaris de Puig d'una enquesta és una mostra més del que només es pot anomenar el cas Valentí Puig. Ja fa temps que s'ha anat erosionant la presència de la figura literària de Puig a Catalunya per motius que tenen ben poc a veure amb l'art de posar negre sobre blanc en una pàgina. Tant la voluntat decidida dels uns com la desídia insubstancial dels altres apunten en la mateixa direcció: aprofitar l'avinentesa per treure Puig del mig.

PERÒ HEM DE COMENÇAR PEL començament. Valentí Puig és un dels escriptors més intel·ligents, cultes, sagaços, plurals, àgils i irònics de la literatura catalana contemporània. Ha conreat un gran ventall de gèneres literaris, des de la poesia fins a l'assaig i l'articulisme, passant per la novel·la, el conte, la biografia, el llibre de viatges i la crítica literària. I en cada terreny ha excel·lit i hi ha fet aportacions originals i significatives. I al marge de la seva extensa obra ha treballat per divulgar l'obra d'autors que ell considera imprescindibles com ara Josep Pla, Maria Àngels Anglada i Bartomeu Fiol.

MOLTS LECTORS ES DEUEN PREGUNTAR SI de veritat és possible que un escriptor d'aquesta qualitat estigui desapareixent del mapa. Sí que és possible, encara que gent tan diferent com Vicent Martí, Enric Sòria, Vicent Alonso, Alfred Mondria, Salvador Sostres i qui signa aquestes ratlles ho hagin intentat evitar. Fixin-se que les darreres produccions de Puig han passat gairebé de puntetes quan eren creacions de primera com el poemari Passions i afectes (2007) i els assaigs recents La fe de nuestros padres (2007) i Moderantismo (2008).

QUÈ ÉS EL QUE HA PASSAT? D'ENTRADA s'han aprofitat dos canvis professionals del nostre autor per anar perdent llençols a cada bugada voluntàriament. Primerament, el fet que Puig deixés d'exercir de crític literari a la premsa catalana. I en segon lloc, el seu trasllat a viure a Madrid. Si no exercia de crític no calia fer-li més la pilota per tenir-lo content. Si vivia a Madrid ja entrava en el sac dels escriptors allunyats del centre de l'imperi als quals no cal prestar gaire atenció.

TAMBÉ HAN ESTAT DETERMINANTS certes qüestions ideològiques i intel·lectuals. A nivell ideològic Puig ha estat una víctima preclara d'aquest joc ridícul, simplista i nociu que està jugant sobretot l'esquerra del país per mirar de castigar la dreta a base de reduir la complexitat de la vida política a una guerra entre blanc i negre, bons i dolents. I a nivell intel·lectual Valentí Puig francament fa por als que dirigeixen la cultura del país. Efectivament, fa por per la seva intel·ligència i la seva cultura, que són una amenaça per als mediocres que saben perfectament que han arribat massa amunt. Fa por perquè molt sovint posa el dit a la nafra i planteja qüestions incòmodes per a la nostra societat o denuncia abusos del sistema cultural i la classe política. I tot ho fa des del rigor, la responsabilitat i l'honorabilitat.