La por generada per institucions públiques i mitjans de comunicació respecte la grip A forma part del retorn de la pseudoideolgia del catastrofisme. Des de fa uns quants anys, amb la irrupció de l'ecologisme polític, la catàstrofe s'ha convertit en la protagonista omnipresent de la postmodernitat. Una pseudoidelogia de la que en viu, per motivacions diferents, molta gent.
A molts científics, polítics i periodistes els interessa la catàstrofe. Els científicss, per a obtenir diners per als seus personals projectes d'investigació; els periodistes, perquè si sempre les males notícies han estat les bones notícies, ara, amb la competència d'internet, necessiten més que mai que el dolent sigui el pitjor i retenir així l'audiència. Pel que fa als polítics, la por els dóna força i els permet que la gent accepti que l'esquilin per la salvació del planeta.
Això és que passa amb l'escalfament global i és el que està passant amb la grip nova. Però aquesta vegada s'han passat de rosca, fins el punt que diversos col·legis de metges s'han vist obligats a sortir-ne la pas. Una cosa és la prevenció i una altra molt diferent l'exageració. Una exageració que amb la tardor a la cantonada torna a pujar d'intensitat: si l'epidèmia ha esclatat en ple estiu, que no pasarà quan arribi el fred?
Doncs, el més probable és que no passi res. Fins i tot, es possible que passi menys que en altres hiverns. Per què? Doncs, perquè a l'hemisferi sud, que ara està sortint de l'hivern austral, la incidència de la grip A ha estat inferior a la de la grip estacional. El percentatge de la població que ha tingut símptomes per aquesta grip a l'hemisferi sud no ha superat el 5%, molt lluny del 30% que va vaticinar l'OMS, i amb una mortalitat que no ha superat l'un de cada cent mil, per sota d'altres processos infecciosos comuns.
Quina por!
