Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dilluns, 18 de gener de 2010

Guanya Piñera

Guy Sorman:
L'èxit de Sebastián Piñera a les eleccions xilenes, confirma el nou rumb de l'Amèrica Llatina: l’alternança democràtica i l'economia de mercat. És una experiència menys emocionant que la revolució, però la pau civil i la prosperitat hi guanyen. La majoria d’exmilitants d’esquerra, educats per la realitat i pels seus pobles, s’han convertit la democràcia liberal al Brasil (Lula), al Perú (Allan García), a l’Uruguai (Tabaré Vázquez). A Xile, des de la sortida de Pinochet, el seu llegat econòmic va ser gestionat pels partits d'esquerra sense canvis substancials. Ara li toca a un liberal de contínuar la globalització de l'economia xilena.

Al mateix temps, els últims cabdills, a l’Equador, a Veneçuela, a l’Argentina, roben les arques de l'Estat (mitjançant la devaluació de la moneda a Caracas, tractant de confiscar les reserves del Banc Central a Buenos Aires) per pagar a la seva clientela electoral. Aquests són els últims espasmes del cabdillisme vestit de marxisme. Els seus últims suports els tenen a Europa, on els intel•lectuals d'esquerra han assignat als llatinoamericans, sense que ells ho demanessin, la missió revolucionària que no volem per nosaltres.

Els últims espasmes també dels mitjans de comunicació: comentant les presidencials xilenes, vaig llegir a Le Monde “Un multimilionari de dretes -germà d’un ministre de Pinochet- guanya les eleccions”. Objectiu, no?

El mateix diari hauria pogut recordar que el candidat de "esquerra", Eduardo Frei, demòcrata cristià, és un cavall amb molta carrera. Expresident de 1994 a 2000 i fill del President és membre d'un partit que el 1973 va cridar al general Pinochet per desfer-se d'Allende i els seus aliats comunistes. Sebastián Piñera, pel contrari, mai ha donat suport a la dictadura militar: però això no compte pel comentari de Le Monde.