Empar Moliné:
La Sílvia Tarragona pot prometre als membres del comitè d’empresa de radiotelevisió espanyola que per la vaga de l’any que ve ja s’haurà aprimat. Els vaguistes haurien de fer una assemblea, això sí, per votar democràticament quina és la talla i el pes que ells considerarien apropiats en una catalana (de merda) perquè no els faci mal als ulls. Potser una trenta-vuit? Una trenta-sis? O potser serien tan generosos d’arribar a una quaranta, tenint en compte que la periodista és prou alta? La Sílvia Tarragona, que també va ser sacsejada per aquestes nobles persones (i segur que van ser uns moments d’estimulant exercici encaminats a la pèrdua de pes), estaria molt agraïda de saber amb quina talla s’ha de presentar a la pròxima vaga. La cosa de ser catalana, en canvi, no la podrem arreglar. Hi ha gent que és capaç de néixer a Horta només per provocar.