La reforma sanitària aprovada aquesta matinada pel Congrés nord-americà té poc a veure amb la que havia promès Obama. L'opció pública, ha desaparegut, i la universalització de l'assegurança mèdica s'ha garantit fent-la legalment obligatòria. S'ha ampliat la renda mínima per poder rebre l'assistència mèdica pública del programa Medicaid i s'inclouran els medicaments en el programa Medicare. També s'ha prohibit a les asseguradores, entre altres coses, rebutjar les pòlisses a les persones amb historials mèdics problemàtics. Canvis importants alguns d'ells però que no signifiquen un canvi de model. Pel contrari, signifiquen, si funcionen, un reforçament del sistema.
Veje-m'ho amb detall:
La reforma sanitària d’Obama tindrà un cost de 940.000 milions dòlars en deu anys i haurà de permetre estendre la cobertura sanitària a uns 32 milions de nord-americans que no en tenen.
Als EUA, l'assistència sanitària es regula amb dos programes públics: el Medicaid, que proporciona atenció mèdica gratuita als pobres, i el Medicare, que l’ofereix als pensionistes i jubilats majors de 65 anys.
Amb la reforma, el programa Medicaid s’amplia per als que guanyin menys de 16.500 dòlars i a les famílies de quatre membres que guanyin menys de 39.000 dòlars l'any, mentre que el Medicare s’ampliarà gradualment fins el 2020 per incoporar les despeses farmacèutiques, que actualment no inclou. La idea es repartir la despesa entre les farmacèutiques i el govern per a que cap beneficiari del Medicare pagui més del 25% de les medecines.
A partir del 2016, tots els nord-americans hauran de subscriure obligatòriament una assegurança sanitària, ja sigui la de la seva empresa o una que contractin pel seu compte. Per estimular-ho, es facilitaran subvencions a tots aquells que guanyin menys de 43.000 dòlars anuals i a les famílies de quatre membres que ingressin menys de 88.000 dòlars.
També hauran de contractar assegurances sanitàries privades les empreses amb més de 50 empleats, que podran rebre, igualment, ajudes mitjançant subvencions d’un fons de 600 milions de dòlars. Els qui no ho facin, seran multats.
Aquesta obligació de que tothom tingui de contractar una assegurança mèdica s’ha interpretat, per una gran part de la societat nord-americana, com una retallada de la llibertat individual.
Una altra aspecte que contemplas la reforma és que els fills de fins a 26 anys estaran coberts per les assegurances dels seus pares i, el que és més important, les companyies d'assegurances no podran rebutjar als nens pel seu historial mèdic. Tampoc podran rebutjar els adults en aquesta situació. Fins ara, encara que es tingués diners, amb un historial de malalties no es podia contractar cap assegurança mèdica el que impedia l'accés a la sanitat. La reforma posa límit també a les pujades indiscriminades en les pòlisses.
La reforma sanitària dels EUA, a través d'aquestes assegurances, permet triar el lloc de tractament i els metges. A Espanya, aquesta elecció no es pot realitzar a la sanitat pública i només els que disposen d'una pòlissa privada tenen aquesta opció.
A diferència d'Espanya, on la sanitat pública si cobreix l'avortament en els supòsits establerts per la llei, Obama s'ha assegurat els vots necessaris per aprovar la reforma cedint davant d’un grup de congressistes demòcrates: No hi haurà diners per finançar l'avortament. El que assegura la Llei és que ha d'haver almenys una pòlissa que inclogui la cobertura de l'avortament. Si una dona rep ajudes estatals a la seva assegurança habitual, hauran de pagar un altre a part de la seva butxaca per poder avortar.
ADDENDA.- Per completar aquesta informació llegiu l'article "La sanidad de EEUU, una verdad incómoda" de l'economista Jordi de la Torre.
