Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dilluns, 12 d’abril del 2010

De "tontos útils" a orgullosos de ser-ho

Fa uns dies, el secretari general d'Amnistia Internacional, Claudio Cordone, va avalar la legitimitat de la jihad quan s'utilitza en "defensa pròpia". Segons ell, el "diàleg amb els Talibans" i la "jihad en legítima defensa" no són incompatibles amb els drets de l'home.

Cordone ho va dir en resposta a una "Petició global" promoguda per grups de defensa dels drets humans i dels drets de les dones en suport a un alt funcionari d'Amnistia Internacional, Gita Sahgal, que va ser suspès per haver denunciat que la col.laboració d'Amnistia amb l'exdetingut a Guantánamo Moazzam Begg perjudicava la reputació de la ONG. Sahgal qualifica Moazzam Begg com el més "cèlebre supporter dels Talibans al Regne Unit".

Efectivament, Moazzam Begg, segons ell mateix ha reconegut, ha fet diverses estades en dos camps d'entrenament islamistes a l'Afganistan, ha donat suport a combatents i organitzacions islamistes, ha comprat un arma, va estudiar la possibilitat d'incorporar-se a la jihad a Txetxènia i té amistat amb terroristes islamistes.

Com és possible que Amnistia Internacional s'hagi vinculat amb un individu d'aquesta mena? Per Ludovic Monnerat la resposta és que AI ha sofert un canvi profund de paradigma:
Qu'une organisation aussi dépendante de sa réputation et de son attrait éthique pour sa survie comme Amnesty International se lie à un tel individu et fasse taire les voix en interne qui mettent en doute cette alliance indique donc un changement profond de paradigme. L'ère des « idiots utiles » de la guerre froide, de ces soutiens mollassons à l'idéologie communiste comme de ses relais bien intentionnés, est bel et bien terminée ; aujourd'hui, les idiots ne sont pas seulement utiles, ils sont également fiers de l'être, et ils n'hésitent pas à afficher ouvertement leur préférence envers ceux qui parlent le langage des droits de l'homme quels que soient leurs objectifs réels, pour mieux blâmer et combattre tout Gouvernement - notamment occidental - qui n'a pas encore placé leur idéologie au centre de ses préoccupations.

La fin justifie les moyens...