Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dimecres, 30 de juny de 2010

Regust de guerra civil al Parlament

Diputat Jaume Bosch, d’ICV, aquesta tarda al Parlament:
El Tribunal Constitucional ha dictat sentència després de quatre anys de creixent desprestigi i d'haver perdut tota la seva legitimitat. Ara, ha sumat a la seva actuació lamentable la irresponsabilitat d'afegir a una situació molt complicada per una greu crisi econòmica una crisi institucional de conseqüències imprevisibles que qüestiona no tan sols el pacte que va fer possible l'Estatut, sinó també el pacte constitucional.

[Segons la concepció de Bosch, el tribunal hauria d’ajustar les seves decisions no a l’aspecte jurídic sinó al context polític. És a dir, fer política i no 'jurisprudència'.]

Els membres del tribunal seran recordats com a pèssims juristes per haver avantposat els seus interessos corporatius a l'alta responsabilitat d'interpretar la Constitució.

[Interessos corporatius? Si el Tribunal està prorrogat és per la incapacitat dels partits polítics de posar-se d’acord en la seva renovació.]

El Partit Popular ha declarat que no hauria d'haver-hi ni vencedors ni vençuts, després d'haver atacat Catalunya, ara diu que desitja que no hi hagi ni vencedors ni vençuts. No hi estem d'acord, hi ha d'haver un vençut i aquest ha de ser el Partit Popular. Cap partit catalanista ha d'acceptar el suport polític del PP ni fer possible que arribi a cap govern. Qui no ha respectat la voluntat del poble català no pot ser tractat com a possible aliat per cap partit catalanista i esperem que tothom tingui memòria.

[Això és una pura i dura manifestació de xenofòbia política, que designa un pària i el segrega de la comunitat política. Hi ha d'haver un vençut! Per haver atacat Catalunya! Pel Sr. Bosch recórrer als tribunals una llei no és l'exercici d'un dret democràtic fonamental sinó una insurrecció contra la pàtria. Com el 18 de juliol. Quin regust de guerra civil!]

La sentència és inacceptable [Per Bosch, com per a tots els totalitaris, el poder (polític) està sempre per sobre de la llei] i preocupant. Aspectes com la llengua, el blindatge de les competències, la protecció dels drets, la descentralització de la justícia o l'exigència d'un esforç fiscal similar per a totes les comunitats queden qüestionats per una sentència que encara no coneixem en detall.

És cert, però, que, en contra del que volia el PP, l'Estatut continua vigent i caldrà concretar totes les mesures legals possibles per assegurar la recuperació d'allò que el tribunal ha retallat.

El meu grup no accepta que s'hagi modificat la voluntat popular i tampoc accepta això que «aquí no passa res», tal com, amb la seva perspicàcia habitual, ha comentat l'especialista en afers catalans el senyor Alfonso Guerra.
Aquesta manera de no entendre com funciona un estat de dret és el que va portar la República a l’atzucac i a la guerra civil.