Sobre la llei de cinema de Catalunya

El millor que s’ha dit avui al Parlament sobre la llei de cinema ho ha dit el diputat del PP Rafael López Rueda:

Vostè agafi qualsevol diari d’avui, miri la secció de teatre i veurà que el 15 per cent de les sessions de teatre que avui es fan a Catalunya es fan en castellà. Vostès creuen que el Partit Popular de Catalunya presentarà en aquest Parlament una proposició de llei per garantir que el 50 per cent de les obres de teatre siguin en català i el 50 per cent en castellà? No ho farem, per lògica, perquè nosaltres no els volem dir als empresaris de teatre en quina llengua han de programar les seves sessions de teatre. Per lògica, perquè nosaltres defensem la llibertat d’empresa. (...) Sí, sí, vostè vagi a Girona i veurà que no hi ha cap obra de teatre en castellà. Per tant, què hem de fer? Hem de garantir amb una llei el 50 per cent? Amb la seva lògica sí que ho hauríem de garantir; amb la nostra lògica, que és coherència, pensem que no.

Diu: «Sempre estan parlant de l’obsessió lingüística.» Doncs, miri, les multes que estem posant aquí són màximes per incompliment de la quota lingüística –50.2.b, lingüística–, suma un màxim de 75.000 euros. Quin és el màxim, per exemple, per maltractament d’animals? Trenta mil euros. Quin és el màxim per abocador de residus il•legals? Tres mil euros. És a dir, que en el seu imaginari col•lectiu no ser patriota costa molt més que maltractar un animal. Aquesta és la realitat de l’obsessió lingüística, aquesta és la realitat de l’obsessió lingüística d’aquesta llei.