JPMorgan apunta tres reserves sobre la crisi de liquiditat i solvència de bancs i caixes espanyols:
1. Cada vegada està més clar que la capacitat de finançament de l'Estat i de la banca es troben "inextricablement vinculada". L'encariment del deute espanyol i la seva incapacitat per atraure inversors de l'exterior ha provocat que el mercat tanqui l'aixeta a la banca. Les entitats necessiten que els rendiments del deute espanyola tornin a nivells més normals "abans de pensar en emetre deute addicional", cosa que, de moment, es descarta.
2. L'ajust insuficient (caiguda de preu) que ha registrat el sector immobiliari espanyol està "tenint un efecte bastant negatiu sobre els possibles plans dels bancs per emetre bons garantits en el futur". Aquests bons, que empren com a garantia (col.lateral) actius immobiliaris , són "els principals instruments de finançament majorista que ha utilitzat el sector en els darrers anys, per això és important que aquesta via es tanqui i no mostri senyals de reactivació a curt termini".
Si el mercat segueix rebutjant aquests bons, "els instruments alternatius de deute a mitjà i llarg termini (principalment bons no garantits) resultaran probablement més cars a causa de la manca de garantia", obligant a la banca a finançar-se a més curt termini.
3. La combinació d'aquests dos factors fa que no es pugui descartar "cap escenari", inclosa la possibilitat que el sistema financer espanyol no es pugui refinançar i, per tant, complir amb els seus venciments. D'aquesta manera, JPMorgan posa sobre la taula el risc d'insolvència del sistema financer espanyol.
Més informació, aquí.
