Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dijous, 1 de juliol de 2010

Noruega rebutja la llei islàmica

Els relativistes culturals, belles ànimes de càntir de l'era socialdemòcrata, creuen que n'hi ha prou amb distingir entre la minoria terrorista islamista i la gran majoria de musulmans moderats perquè regni l'harmonia a la terra i tots siguem bons germans. És lògic. Per aquesta gent, els islamistes són com els bolxevics, que volen fer la revolució a "lo bèstia", mentre que els musulmans "moderats" són com la socialdemocràcia que la vol fer per la via "pacífica". Arribar per la via armada al gulag, o al califat, és lleig. Arribar-hi per víes "de participació democràtica" és maco. Més que maco, és un dret. Per aquesta gent, el pecat no és el gulag, sinó només la manera d'arribar-hi. Creuen que no hi ha veritats absolutes i, per tant, si la gent "democràticament" vol un gulag, doncs s'ha d'acceptar el gulag.

A Noruega, com a molts altres països del nord d'Europa, durant molt temps han creugut que aquesta actitud era la correcta. Sempre han tingut una actitud molt permisiva alhora de concedir permisos i facilitats de tota mena per a instal·lar mesquites o locals de reunió i plegaria destinats a la comunitat musulmana. Creien que aquesta actitud de tol·lerància serviria per facilitar la integració. Però el que ha passat, pel contrari, és que cada concessió ha estat rebuda com una victòria per a la seva identitat i com una derrota de l'estat occidental. Fins el punt, que ara han demanat la introducció de la llei islàmica, la xaria, a la legislació noruega- La resposta, benhauradament, ha estat un no rotund i definitiu, per tractar-se d'una qüestió qualificada d'innegociable.
La "xaria" islàmica, que reflecteix les idees de l'Alcorà i del Hadit, regula el conjunt d'activitats públiques i privades dels fidels d'aquella religió, i pot dictar sentències de dret civil sobre divorcis, herència, economia i relacions familiars. Això significaria l'existència de dues lleis paral·leles dintre del territori noruec, destinades a les diferents creences del seus ciutadans.

Aquest rebuig ha estat més categòric encara des del moment en què ha quedat clar que la seva implantació seria discriminatòria per les dones, quedant així greument afectat l'ús normal del seus drets. Vist des de la perspectiva noruega, la "xaria" islàmica equivaldria a fer un salt enrera d'un miler d'anys, i les dones serien les primeres víctimes.
L'Islam, radical o moderat, és insoluble en l'estat democràtic de dret. O els musulmans accepten la separació entre religió i estat, com ho van fer les esglésies cristianes, o no hi ha res a fer.