A Noruega, com a molts altres països del nord d'Europa, durant molt temps han creugut que aquesta actitud era la correcta. Sempre han tingut una actitud molt permisiva alhora de concedir permisos i facilitats de tota mena per a instal·lar mesquites o locals de reunió i plegaria destinats a la comunitat musulmana. Creien que aquesta actitud de tol·lerància serviria per facilitar la integració. Però el que ha passat, pel contrari, és que cada concessió ha estat rebuda com una victòria per a la seva identitat i com una derrota de l'estat occidental. Fins el punt, que ara han demanat la introducció de la llei islàmica, la xaria, a la legislació noruega- La resposta, benhauradament, ha estat un no rotund i definitiu, per tractar-se d'una qüestió qualificada d'innegociable.
La "xaria" islàmica, que reflecteix les idees de l'Alcorà i del Hadit, regula el conjunt d'activitats públiques i privades dels fidels d'aquella religió, i pot dictar sentències de dret civil sobre divorcis, herència, economia i relacions familiars. Això significaria l'existència de dues lleis paral·leles dintre del territori noruec, destinades a les diferents creences del seus ciutadans.L'Islam, radical o moderat, és insoluble en l'estat democràtic de dret. O els musulmans accepten la separació entre religió i estat, com ho van fer les esglésies cristianes, o no hi ha res a fer.
Aquest rebuig ha estat més categòric encara des del moment en què ha quedat clar que la seva implantació seria discriminatòria per les dones, quedant així greument afectat l'ús normal del seus drets. Vist des de la perspectiva noruega, la "xaria" islàmica equivaldria a fer un salt enrera d'un miler d'anys, i les dones serien les primeres víctimes.
