Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

divendres, 15 d’octubre de 2010

El problema és l'Islam, Pilar

El discurs de Pilar Rahola el considero imprescindible i exemplar, especialment perquè prové d'una persona que encara es considera d'esquerres. D'una esquerra il·lustrada i intel·ligent que comparteix amb una dreta també il·lustrada i intel·ligent la casa comuna de la democràcia, la llibertat i l'estat de dret.

Tot i això, en l'impecable discurs de la Pilar hi ha algunes coses que m'agradaria comentar, amb l'única intenció d'aprofondir en el debat sobre la naturalesa de l'islamisme i la manera de combatre'l. Hi ha un moment en el dicurs en que Rahola diu textulament que "el problema no era Alemania, sino el nazismo. El problema no eran las utopías de izquierdas, sino el estalinismo. El problema no es la religión musulmana, sino la ideología totalitaria que grita “Viva la muerte” mientras reza a Alá".

Aquestes afirmacions les diu de passada, quasi subliminalment, però amb la rotunditat de qui expressa una veritat coneguda i públicament assumida. Però això no és així. De la mateixa manera que el problema no era Alemanya sinó el nazisme, el  problema de les desenes de milions de víctimes del comunisme no és només Stalin sinó la utopia marxista-leninista. El Gulag ja va començar amb Lenin i va seguir amb Stalin, amb Mao, amb Pol Pot, amb Kim Il Sung,amb Ceaucescu, amb Enver Hoxa o amb Fidel Castro. El problema del Gulag no era una persona, encara que algunes d'elles portéssin el crim al paroxisme, sinó la ideologia que el sostenia i el justificava.

De la mateixa manera, el problema de l'islamisme no és tant Al Qaeda o Bin Laden com la ideologia que el sustenta i que emana de l'Alcorà. Sense l'Islam, Al Qaeda i els jihadistes probablement ja haurien estat eradicats. L'Islamisme, aquest fantasma que com un nou comunisme recórre el món, té les seves arrels no en una doctrina "ex-novo", presumidament científica, sinó en la més rància doctrina musulmana. És com si el comunisme s'hagués fonamentat en la Bíblia i no en "El Capital".

Però a diferència de la Bíblia, l'Alcorà és més que el Llibre d'una religió. L'Alcorà és la Llei. És un sistema jurídic que abraça i configura tota una societat. És per aquesta raó que és tan difícil que hi hagi una crítica profunda del jihadisme dins els món islàmic.Perquè una critica que vulgui anar a l'arrel de la violència i del fonamentalisme serà inevitablement també una crítica a l'Islam. Fer-ho implicaria la voluntat d'abordar una reforma real de la religió islàmica que la faci compatible amb la democràcia i la modernitat, però aquest seria un esforç titànic que no sembla estar a l'ordre del dia. Per por a les represàlies islamistes, però també i sobretot per por a la pèrdua de la identitat.

No n'hi ha prou amb acabar amb els jihadistes, amb els islamistes violents. Mentre l'Islam no es reformi radicalment seguirà sent incompatible amb la societat occidental i aquesta tindrà necessitat de preservar-se'n.