En el país de l'Antón Uriarte hi ha polèmica sobre la construcció d'una incineradora de residus. En el meu país, no. La maldat de la incineració es va decretar excàtedra fa ja molts anys i des d'aleshores tothom viu tan content amb la seguretat que dóna el disposar de la veritat revelada.
Però no només està proscrit el debat sobre la incineració, també ho està qualsevol queixa contra el complicat, abusiu i innecessari sistema de recollida selectiva de les escombraries domèstiques. En el meu país, s'ha desfermat els últims anys una cursa competitiva entre alguns ajuntaments per veure que recicla més i millor. Jo tinc la mala sort de viure en el municipi estrella -ha obtingut fins i tot un guardó de la Generalitat!- del reciclatge: Argentona.
En aquesta vil·la, d'uns 15.000 habitants, han suprimit tots els contenidors de carrer -llevat els del vidre- i ens recullen la brossa porta per porta. Començo per aquí perquè, d'entre tots els disbarats dissenyats pel govern municipal, la recollida porta a port és l'única cosa que ofereix algun avantatge. I dic algun perquè el sistema no et permet evaquar diàriament tots els residus generats. Has de guardar-te la brossa separada i treure cada dia la que toca (dels set dies de la setmana n'hi ha tres per a l'orgànica, dos pel rebuig, un pel cartró i un, el dijous, que no recullen res perquè deu ser el dia laic del dejuni).
Però això no és el pitjor. El pitjor és que han creat una nova taxa, que cínicament anomenen "taxa justa" perquè segons ells fa que pagui més qui més residus genera. I com s'aplica aquesta taxa justiciera? Amb l'obligació per a tots els ciutadans, rics o pobres, de comprar els dos únics models de bosses vermelles i grogues -cada color correspon a un tipus diferent de deixalla- homologats per l'ajuntament i que són caríssimes, a l'estar gravades amb una taxa especial. Si no utilitzes aquestes bosses, no et recullen la brossa, i si no hi poses el tipus de brossa que hi correspon et poden sancionar amb multes de fins a 3.000 euros. D'aquesta manera, l'única manera d'estalviar-te bosses cares és generar menys residus ...o llençar-los a la riera, en el pitjor dels casos, o, en el millor, portar-los amb bosses barates als contenidors del poble veí.
Tot això és fa per no incinerar les escombraries domèstiques, ja que la seva combustió acabaria amb el planeta en quatre dies per culpa del malvat CO2. Oposar-se a aquesta fe és molt més difícil que fer-ho amb el dogma de la virginitat de la mare de Déu o la infalibilitat del Papa.
Fa temps, ja a finals dels anys noranta, els primers ecologistes autocrítics de Suècia van comença a qüestionar la utilitat de la recollida selectiva dels residus domèstics. Poc temps després, un eginyer ecologista, no recordo si alemany o austríac, va dissenyar un sistema d'incineració sense pràcticament emissió de dioxines i CO2. Ara, gràcies a l'Antón, m'assabento que els Verds alemanys han passat ja a defensar obertament la incineració per davant del model de separació i reciclatge.
...los verdes alemanes están ahora a favor de las incineradoras modernas de basuras, debido a las ventajas "ecológicas" que éste método tiene frente al reciclaje de la materia orgánica y frente al almacenamiento en vertederos.
Una parte del carbono de la materia orgánica enterrada forma metano, CH4, en vez de dióxido de carbono, CO2. Por mucho que se intente recuperar y reciclar, parte de él se escapa a la atmósfera y eso para el "clima" es mucho "peor", pues el efecto invernadero de una molécula de metano es veinte veces superior a la de una de dióxido de carbono.
Doncs, a veures si els correligionaris d'aquí en prenen nota. Però em temo que aquí, també amb això, som més papistes que el Papa.
