Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dimecres, 29 de desembre de 2010

La islamització d'Europa

El 18 de desembre es va celebrar a París una trobada internacional de grups i personalitats que a diferents països lluiten contra la islamització d'Europa. He destacat la intervenció de l'holandès Timo Vermeulen, que explica com gais i jueus ja no estan segurs a la pàtria de la tolerància. La incapacitat per protegir-los ha fet que un exministre holandès hagi invitat els jueus a emigrar.  Les altres intervencions les podeu trobar, aquí. A sota del video trobareu la intervenció de Timo Vermeulen traduida al català.



Senyores i senyors. Bon dia.

Permeteu-me que em presenti: jo sóc Timo, membre de la DDL (Lliga de Defensa d'Holanda).
Alguns de vosaltres ja em coneixeu per la meva participació en l'organització de la reunió internacional d'Amsterdam per a la defensa de la llibertat d'expressió i en contra de la xaria a Europa.

És un gran honor parlar avui aquí com a representant d'una organització petita, d'un petit país, davant dels delegats de les organitzacions per les quals tenim una profunda admiració per la seva valentia i els seus esforços en la lluita contra la neo-barbàrie.

Holanda, un país com França, una vegada va ser conegut arreu del món per la seva tolerància i llibertat.

Holanda és un país conegut per la seva profunda tolerància i els seus drets individuals, en el respecte de l'interès de la comunitat. Un país que respecta totes les religions i estils de vida. Un país que sempre ha estat actiu en la defensa dels dissidents. Segueix sent així?

No. Això és aigua passada.

A Holanda, els homosexuals són perseguits.

En diverses ciutats els homosexuals són assetjats amb amenaces, escopits, humiliats i, fins i tot, colpejats. Els homosexuals abandonen en gran nombre les ciutats. Fins i tot a Amsterdam, abans coneguda com la capital gai del món, és difícil per als homosexuals viure una vida normal.

Els polítics estudien suggerir mesures de substitució, com fer passar policies per gais o jueus amb kippa, per detenir als qui cometen aquests crims en lloc de tractar directament amb el grup incriminat.

Sí, els ciutadans jueus també tenen raons per pensar que els anys trenta han tornat. Perquè els jueus no estan segurs als carrers, especialment els jueus ortodoxos.

Els informes d'intel·ligència a Amsterdam mostren que els jueus són atacats pel fet de ser jueus, insultats, i se'ls saluda a l'estil nazi.

L'exministre de Bolkestein, va advertir recentment a la comunitat jueva d'Holanda que seria millor per a ells a emigrar, ja que el govern holandès probablement no podrà garantir la seva seguretat en el futur.

L'índex de criminalitat en els Països Baixos ha augmentat explosivament en els últims anys.

Els delinqüents marroquins omplen les presons holandeses (els marroquins formen la major comunitat d'immigrants a Holanda) i un estudi va trobar que el percentatge de delictes que cometen és sis vegades més gran que el dels nadius.

Els tipus de delictes estan canviant: cada vegada son més violentes, moltes de les víctimes pateixen lesions greus o traumatismes o, fins i tot, alguns moren.

La imatge dels carrers de moltes ciutats d'Holanda està dominada per joves matons, que es miren la nostra societat occidental amb una total falta de respecte.

Les dones son sovint agredides pel carrer amb comentaris sexuals grollers, qualificant-les de "putes" i, en el pitjor dels casos, sent brutalment violades. Noies holandeses han estat segrestades pels carrers, drogades, violades, víctimes de xantatge i obligades a prostituir-se.

La seguretat dels reporters i dels periodistes no pot ser garantida. Les càmares són expulsades de les zones anàrquiques d'una manera violenta, i els diaris són sovint amenaçats perquè canviin el que publiquen.

Els bombers i els infermers de les ambulàncies no poden fer la seva feina sense una escorta policial. I de vegades, les víctimes pateixen complicacions o moren perquè els serveis d'emergència estan subjectes a un assetjament constant en el seu treball.

No necessito dir-vos quina ideologia és la responsable de tot plegat, i suposo que aquests fets us són ben coneguts. Anteriorment utilitzava la paraula "neo-barbàrie" que, òbviament, és un sinònim de l'Islam radical. Ni els pares, ni els imams, ni la comunitat no controlen ni corregeixen aquests "joves". S'arronsen d'espatlles i diuen que no controlen la situació. "Aquests nois són producte del seu entorn". Per a nosaltres, aquesta va ser la raó per a l'inici de la nostra acció.

Com he dit al principi, la nostra organització, la Lliga de Defensa, va organitzar una manifestació internacional el passat mes d'octubre. Hem hagut de fer front a les amenaces de l'esquerra i dels musulmans i a les maniobres de sabotatge deliberat per part de les autoritats.

La nostra acció a Amsterdam demostra que una organització jove, si està motivada i organitzada, pot captar l'atenció de tot un país. L'acció d'Amsterdam va ser un gran èxit fins i tot abans que l'esdeveniment es portés a terme, la publicitat relacionada amb l'esdeveniment es va ampliar per la cobertura dels mitjans de comunicació. El nostre objectiu ha estat assolit.

DDL s'enorgulleix de col.laborar activament amb els nostres amics europeus. Estàvem a Berlín a principis d'octubre, avui estem aquí en aquesta ciutat de París, i estarem al febrer, junt amb els nostres aliats britànics, a una manifestació a la ciutat en gran mesura islamitzada de Luton.

La cooperació internacional és essencial per defensar la nostra causa, i cal ser allà, els uns amb els altres, junts en el nostre esforç col.lectiu per defensar la llibertat i la democràcia en el nostre continent.

Avui estem al peu d'una muntanya. Aquesta és una gran muntanya, es necessitarà temps per arribar al cim. Però hem de pujar-hi.

Plegats, podem donar-nos suport mútuament, compartir les nostres experiències, i estar al peu del canó els uns per els altres quan sigui necessari. Només llavors serem capaços d'arribar al cim i dir-nos: "És un paisatge magnífic, no?".

ADDENDA.- Exageració? Paranoia? Escolteu el que diuen els musulmans. Entrevista la predicador vedette d'Egipte, Amr Khaled.