Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

divendres, 3 de desembre del 2010

"La neu està desapareixent de les nostres vides"

Aquesta profecia la va fer el 20 de març de l'any 2000 el periodista i activista mediambiental britànic Charles Onians. Ho escrivia, pontificant, a les pàgines de The Independent.

L'hivern de la Gran Bretanya acaba demà amb més indicacions d'un canvi ambiental sorprenent: la neu comença a desaparèixer de les nostres vides.

Els trineus, els ninots de neu, les boles de neu i l'excitació de despertar-nos i veure la capa blanca estesa a fora, tot aixó forma una part ràpidament decreixent de la nostra cultura de la Gran Bretanya amb els hiverns més càlids -que els científics atribueixen al canvi climàtic global- que produirà no només menys Nadals blancs, sinó també menys gener i febrer blancs.

Els dos primers mesos del 2000 van estar pràcticament lliures de nevades importants en gran part de les terres baixes de la Gran Bretanya, i el desembre només va portar nevades moderades al sud-est. És la continuació d'una tendència que ha estat cada vegada més visible en els últims 15 anys: al sud d'Anglaterra, per exemple, des del 1970 i fins el 1995 la neu i la calamarsa va caure una mitjana de 3,7 dies, mentre que des del 1988 fins al 1995 la mitjana va ser de 0,7 dies. L'última nevada important de Londres va ser el febrer del 1991.

L'escalfament global, que és l'escalfament de l'atmosfera per la creixent quantitat de gasos industrials, avui és una realitat acceptada per la comunitat internacional. Les temperatures mitjanes a la Gran Bretanya van ser gairebé de 0,6 º C més altes en els anys noranta que entre 1960-1990, i s'estima que s'incrementarà en un 0,2º C cada dècada en el proper segle. Vuit dels 10 anys més càlids registrats es van produir en els anys noranta.

Això no obstant, l'escalfament per ara es manifesta més en els hiverns, que són menys freds, que no pas en uns estius més calents. Segons el Dr David Viner, científic investigador sènior de la unitat d'investigació climàtica (CRU) de la Universitat d'East Anglia, una nevada d'hivern es convertirà en pocs anys en "un esdeveniment molt rar i emocionant".

"Els nens ja no sabran el que és la neu".

Com que les profecies no s'han complert, ara ho arreglen dient que l'escalfament global comporta també un refredament més acusat als hiverns. Però, com evidencia l'article, abans no dèien això.