L'Informe de la Comissió d'Investigació sobre la Crisi Financera del Congrés dels Estats Units, que sortirà publicat avui i del que ja n'informen per avançat els diaris The New York Times i The Wall Street Journal, cita entre els grans culpables del desastre a dos presidents de la Reserva Federal (Fed): Alan Greenspan, que estava al capdavant del banc central quan es va formar la bombolla immobiliària, i Ben Bernanke, que no va anticipar la crisi, tot i que va tenir un paper crucial en la resposta a la mateixa.
L''informe culpa Greenspan de negligència per la seva falta de lideratge per frenar les anomenades "hipoteques tòxiques", de difícil cobrament. També critica el govern del llavors president George W. Bush per la seva falta de consistència per afrontar la crisi, en permetre el col·lapse de Lehman Brothers el setembre del 2008 poc després d'haver rescatat un altre banc, Bear Stearns. L'informe afegeix que, igual que Bernanke, el secretari del Tresor durant la presidència de Bush, Henry Paulson, va pronosticar erròniament el 2007 que la crisi de les hipoteques "escombraries" tindria un efecte limitat.
Els demòcrates tampoc es lliuren de les crítiques. L'informe esmenta que les reformes que va començar Bill Clinton (1993-2001) a la Casa Blanca van ser un punt crucial en "la marxa cap a la crisi financera". Tot i que la comissió acusa a diverses entitats financeres d'avarícia, ineptitud, o ambdues coses, les responsabilitats més greus estan relacionades amb fallades del govern nord-americà.
Segons l'informe, per cada 40 dòlars en actius els cinc principals bancs nord-americans tenien només un dòlar en capital per cobrir les pèrdues, el que implica que una caiguda del 3 per cent en el valor dels actius podia haver-los liquidat. Els bancs, enxampats, van ocultar el seu excessiu apalanquejament usant derivats, entitats fora dels seus balanços i altres martingales.
