Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dissabte, 15 de gener de 2011

No deixem que els islamistes capitalitzin la victòria laica i democràtica a Tunísia

La revolta tunisiana ha estat obra de joves universitaris de classe mitjana, que reclamen democràcia i llibertat, i no dels islamistes radicals que reivindiquen la xaria i el califat. Si aquesta revolta culmina amb èxit, democratitzant totalment l'estat Tunisià, no només serà una gran victòria pel seu poble sinó, i sobre tot, el principi de la fi d'Al Qaeda i l'islamisme radical que pretén ser l'única alternativa als règims autoritaris àrabs.

La revolta dels joves, en la vertebració de la qual els telèfons mòbils, internet, twitter o youtube han tingut un gran protagonisme, ha agafat per sorpresa a tothom, especialment als integristes, que estaven conspirant en les seves torres d'ivori del Sahara el segrest d'alguns turistes o cooperants occidentals.

Ara, però, intentaran pujar-se al carro de la revolta triomfant i capitalitzarla. Abu Mussab Abdul Wadud, líder d'Al-Qaida al Magrib Islàmic (AQMI) ja ha manifestat obertament el seu suport a la revolta. I ha demanat que aquesta ampliï els seus objectius fins a «alliberar les terres del Magrib» i establir-hi la xaria o llei islàmica.

S'anuncia, doncs, un pols, que pot arribar a ser sagnant, entre laics i integristes. La formació islamista històrica a Tunísia és el moviment Ennahda, hereu de l'antic Moviment de Tendència Islàmica (MTI) que va ser massacrat per Ben Ali, però que conserva una gran influència al país. Però els partits laics surten en millor posició, ja que són els que han estat al capdavant de la revolta, tot i l'espontaneitat de la mateixa. La líder del Partit Democràtic Progressista (PDP), Maya Jirbi, ha estat present en la majoria de batalles d'aquestes setmanes.

Jirbi va convertir el que era un partit esquerrà d'inspiració marxista en una formació oberta a sectors més liberals i al que ella anomena «islamistes progressistes». Jirbi és la primera i única dona que dirigeix un partit polític a Tunísia. Això li dóna notorietat, però alhora pot ser un inconvenient en una societat molt conservadora.

En bona part, l'èxit dels demòcrates tunisians dependrà del suport que rebin d'Occidental, començant pels Estats Units i la UE. Esperem que, una vegada més, no es limitin a mirar-s'ho des de la barrera i actuin en conseqüència.