Mohamed el Baradei no és l’home providencial per a Egipte. Les potències occidentals se’n malfien. D’una banda, perquè el consideren massa desconnectat de la realitat del seu país, ja que fa 30 anys que no hi viu. Sense partit i sense contactes sòlids ni amb els moviments opositors, ni amb l’exèrcit ni amb la burguesia del règim, El Baradei pot jugar un paper temporal en el procés de transició, però no ser la figura que succeixi Mubarak. D’altra banda, no ha agradat el seu acostament als Germans Musulmans, tot i no ser un islamista; així com tampoc no va agradar l’actitud condescendent que va tenir cap a l’Iran quan dirigia l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica.
De moment, però, El Baradei és la figura acceptada pel comitè de l’oposició per negociar amb el poder quan Mubarak hagi deixat deixat. Aquest comitè de l’oposició aplega Mohamed El Baradei i els seus partidaris, els Germans Musulmans i alguns partits de l’oposició laica.
Entre la vintena de partits laics de l’oposició legal, que tenen una representació parlamentaria petita (15 escons dels 518 de l’Asssemblea), destaca el Nou Wafd, creat el 1978 a imatge i semblança del Wafd, fundat a començaments del segle XX i que va ser durant molt temps el gran partit nacionalista d’Egipte.També hi ha el partit Al-Ghad, creat per l’opositor Ayman Nour, que es va presentar contra el president Mubarak a les eleccions presidencials del 2005, i una constel•lació de petites formacions de l’esquerrra socialista que es reclamen hereues del president Nasser.
Els islamistes estan dominats per la confraria dels Germans Musulmans, creada el 1928 per Hassan al-Banna. Tot i estar oficialment prohibits –la Constitució exclou els partits confessionals- han estat tolerats durant molts anys i, fins i tot, s’han pogut presentar a les eleccions sota unes altres sigles. Estan considerats com el moviment opositor més implantat i organitzar, amb 88 escons al parlament (el 20%) a les eleccions legislatives del 2005. Però a les eleccions de novembre/desembre del 2010, no van obtenir cap diputat a la primera volta. Aquest fet, atribuit a una tupinada electoral, va fer que els Germans Musulmans boicotegéssin la segona volta.
Finalment, hi ha els moviments sorgits de la societat civil els últims temps. D’una banda, l’Associació Nacional pel Canvi de Mohamed El Baradei, oberta a personalitats i moviments partidaris de reformes democràtiques. De l’altra, el “Moviment del 6 d’abril”, nescut a la xarxa via Facebook i que està a l’orígen de les convocatòries de les actuals manifestacions a tot el país. Aliat amb ell hi ha el moviment Kefaya (Ja n’hi ha prou!), fundat el 2004 va liderar les accions de protesta durant les eleccions del 2005.
