Mikhail Gorbatxov no va ser ni un heroic dissident contra el totalitarisme comunista ni un demòcrata de tota la vida. Però va ser un home honrat. Membre d'una generació més jove, que ja no estava vinculada directament a la revolució d'Octubre, va voler modernitzar i reformar el comunisme per fer-lo més eficient econòmicament i més viu culturalment i socialment. Creia que el sistema podia funcionar si es feien els canvis necessaris, però com un aprenent de bruixot els canvis que va desfermar se'l van emportar pel davant. El seu gran mèrit va ser no oposar-se per la força a la caiguda del sistema. No va utilitzar la violència i va respectar la voluntat de llibertat de la ciutadania russa. Per això, Gorbatxov ha passat a la història i ocupa un lloc en el cor i en la memòria de tots els demòcrates del món.
Com sol passar amb les grans figures de la història, Gorbatxov té més reconeixement a fora que a dins del seu país, on encara viu en una mena d'ostracisme propi d'un exili interior. Des que es va veure obligat a deixar el poder fins ara, Rússia ha canviat molt, però encara hi ha molta perestroika i glasnot per fer.
En el discurs televisat en que va anunciar que deixava el poder, al desembre del 1991, Gorbatxov va dir aquestes paraules: “La societat ha obtingut la llibertat, s'ha alliberat de les seves cadenes polítiques i morals. Aquesta és la més important de les conquestes, i encara no n'hem pres consciència del tot, perquè encara no hem après a treure profit de la llibertat". Tristes i profètiques paraules per a una Rússia que encara no s'ha tret de sobre tots els tzars.
