Molares do Val escriu:
"Pronto veremos los frutos de la nueva Constitución alumbrada por la Revolución egipcia, tan aplaudida en Occidente: menos libertades públicas e imposición de la reaccionaria y preilustrada sharia como base legislativa.
Los desengañados añorarán entonces al corrupto dictador Hosni Mubarak, mucho menos brutal que las leyes y costumbres islamistas , sabiendo que islam significa sumisión, no al razonamiento, sino a los dictados de Alá.
(...)
Ahora, el Artículo 2 de la nueva Constitución egipcia preparada por la Junta militar presidida por Mohamed Hussein Tantawi, impondrá la sharia como fuente de justicia, como exigen los integristas Hermanos Musulmanes."
Tot això és fals.
La revolució egípcia no ha donat a llum cap nova Constitució. El text constitucional continua sent el del 1971, obra d'Anwar el Sadat i que Mubarak va modificar en dues ocasions (el 2005 i el 2007), entre altres coses per mantenir l'estat d'emergència promulgat el 1981.
Dels 126 articles de la Constitució egípcia, el referèndum de dissabte passat s'ha limitat a modificar-ne set (el 75, 76, 77, 88, 93, 139 i 148) i n'ha derogat un (el 179), per tal de canviar, entre altres coses, la durada del mandat del cap d'Estat i els requisits per ser candidat presidencial. Modificacions imprescindibles per garantir que tots els partits puguin presentar-se a les eleccions de setembre amb un mínim d'igualtat jurídica.
El famós article 2 -l'Islam és la religió de l'Estat- ja hi era. Ni s'ha modificat ni se n'ha fet un de nou. És el que estava vigent des del 1971 i sota el qual Mubarak ha governat durant 30 anys. Per tant, no es veritat que el Consell Militar hagi preparat l'article 2 a exigència dels Germans Musulmans.
Ni l'article 2 ni l'article 1 -que defineix Egipte com un estat socialista- han estat inclosos en la reforma constitucional. Per què? Perquè aquests articles afecten a la naturalesa del règim, que només pot canviar legítimament una assemblea constituent.
Esdevindrà constituent el parlament després de les eleccions de setembre? Aquesta és la gran qüestió. Els sectors més democràtics se'n malfien i per això van demanar el "No" en el referèndum de dissabte, però tots es presentaran a les eleccions amb el ferm propòsit d'intentar que el parlament redacti una nova constitució. Serà aleshores quan sabrem per on aniran les coses. Sabrem si hi haurà o no nova Constitució i, s'hi n'hi ha, sabrem si aquesta serà una constitució democràtica homologable o si tot quedarà en unes modificacions cosmètiques.
Es pot ser pessimista, però això no justifica explicar coses que no són veritat.
