Ara, Richard Goldstone s'ha retractat d'aquell informe. Ho ha fet arran la publicació d'un contrainforme de la jutge Mary McGowan Davis, encarregat també per l'ONU atenent les queixes d'Israel sobre la parcialitat de l'informe inicial. Goldstone ho ha fet en un article publicat fa un parell de dies al "The Washington Post" i que, segons sembla, el "The New York Times" no va voler publicar.
A l'article, Goldstone diu que amb les dades que disposa avui l'informe hauria estat molt diferent. Asenyala que mentre Israel ha obert més de 400 investigacions per denúncies de suposada mala conducta operativa a Gaza, Hamàs no n'ha obert ni una pels atacs amb coets i morters contra Israel. Goldstone lamenta que la falta de col·laboració d'Israel dificultés l'objectivitat de l'informe, però reconeix que les prevencions de l'estat jueu estan justificades ja que "la història de parcialitat [del Consell de Drets Humans] contra Israel no pot posar-se en dubte".
As I indicated from the very beginning, I would have welcomed Israel’s cooperation. The purpose of the Goldstone Report was never to prove a foregone conclusion against Israel. I insisted on changing the original mandate adopted by the Human Rights Council, which was skewed against Israel. I have always been clear that Israel, like any other sovereign nation, has the right and obligation to defend itself and its citizens against attacks from abroad and within. Something that has not been recognized often enough is the fact that our report marked the first time illegal acts of terrorism from Hamas were being investigated and condemned by the United Nations. I had hoped that our inquiry into all aspects of the Gaza conflict would begin a new era of evenhandedness at the U.N. Human Rights Council, whose history of bias against Israel cannot be doubted.
ADDENDA.- Hasbara-ts!!!
En realitat, el que el jutge Goldstone "sap ara que no sabia abans" és que un comitè format per tres juristes de reconegut prestigi internacional qüestionaria públicament la veracitat i la imparcialitat del seu Informe infamant. Ara li tocava justificar-se, un vell costum seu. També va provar de fer-ho quan es va fer públic el seu passat sinistre com a jutge a la Sudàfrica de l'aparthaid, quan va afirmar que feia assotar i executar gent (només negres, naturalment) o que va condemnar a la presó un nen de 13 anys pel delicte d'haver dut al col·legi una cassette amb una entrevista clandestina a Nelson Mandela perquè "era la seva manera de lluitar des de dins contra el sistema".
