Suposo que a aquestes alçades de la convulsió mundial -crisi financera, crisi del deute, dubtes sobre el model energètic, revoltes àrabs...- la part ensucrada del món s'en haurà adonant d'una vegada per totes que Obama no és res més que un miratge. Un producte evanescent de la retòrica de la imatge i de la imatge de la retòrica. Pura ficció emocional.
En dos anys, Obama ha aconseguit que els Estats Units hagin deixat de ser la potència indispensable per esdevenir la potència inexistent. O, si més no, la potència absent, abstreta i distreta. Una mica més i tothom enyorarà Bush.
On és Obama? On són els Estats Units? On és la potència que s'arremangava cada vegada que calia per treure les castanyes del foc a mig món, especialment als sempre endiumenjats i tiquis-miquis europeus? No se sap. Ha desaparegut del mapa. Ha fet mutis pel fòrum.
Els Estats Units han estat absents en totes les revoltes àrabs i a Líbia hi han entrat de puntetes, en una acció militar de 'coitus interruptus'. Una acció militar sense conclusió lògica que ha encoratjat el dictador sirià a ofegar a sang i foc la revolta al seu país, conscient que el més greu que li pot passar és que li muntin uns focs d'encenalls amb data de caducitat.
I és que Obama no té ni objectius ni voluntat. L'única política d'Obama és no mullar-se. Ni pels seus aliats, ni en suport dels rebels democràtics ni en contra dels seus enemics. És la política suïcida de l'estruç. La vella política covarda de tota potència inexistent.
