"La CIA el crea, la CIA el mata"

La mort de Bin Laden ha acabat amb líder d'Al Qaeda però no amb les fantasies conspiranoiques sobre el terrorista saudita. El més greu, però, és que aquestes fantasies -"La CIA el crea, la CIA el mata"- se les creguin persones aparentment solvents i que les diguin i expliquin com si fossin veritats incontrovertibles. Antoine Vitkine, a "Les Nouveaux imposteurs", els dónava una resposta.

Bin Laden seria un exagent de la CIA, o, en versió més edulcordada, un líder creat i finançat pels Estats Units que al final es torna contra els seus amos. Aquestes idees les he sentit repetir una i mil vegades i no només en els rengles de l'extrema esquerra. Ja no és només una teoria de la conspiració, és un clixé, una veritat establerta, escrita en marbre.

Aquesta fantasia s'ha de respondre amb els fets. Bin Laden mai va ser, ni de prop ni de lluny, un agent de la CIA. Els Estats Units no li van donar diners perquè reclutés voluntaris àrabs per a la jihad contra els soviètics. Considerablement ric, en aquells moments no ho necessitava. Pel contrari, era ell qui recaptava diners i oferia suport logísitc als mujahidins i els jihadistes. Pel que fa als seus vincles amb la CIA, el cert és que són molt tènues.: Ben Laden treballava amb el príncep Turki bin Faisal, cap d'intel·ligència de l'Aràbia Saudita, que el va posar en contacte amb l'ISI, la intel.ligència pakistanesa.

Per descomptat, hi ha una convergència momentània d'interessos entre Bin Laden i lels EUA: expulsar els soviètics de l'Afganistan. Per descomptat, agents nord-americans es van poder reunir amb Bin Laden, ja que la feina de tots els agents secrets és fer contactes amb tot tipus de persones, i intentar utilitzar-les. Però no van ser els Estats Units els que van crear Bin Laden, sinó que es va crear a ell mateix. (...)

La teoria de la conspiració es nodreix d'una gran mandra intel.lectual, d'una crassa ignorància de la història i del funcionament de la política internacional. Fins i tot, si Bin Laden hagués cooperat amb els nord-americans a l'Afganistan a principis del 1980, la convergència temporal d'interessos no es traduiria en una visió comuna, i, en qualsevol cas, els nord-americans no tenien cap raó per creure que quinze anys després Ossama bin Laden atacaria els Estats Units. La ceguesa de la CIA respecte l'islam radical no amaga cap secret. La història n'és plena d'aquests errors però també d'atzars, canvis sobstats, incerteses. La història no està predeterminada com creuen els conspiracionistes, sords i cecs a la intel.ligència, només preocupats per demostrar que els Estats Units son necessàriament culpables del naixement de Bin Laden perquè són culpables dels bombardejos a l'Iraq.

A què vé tot aquest jesuïtisme, on es pregunta verinosament "a qui beneficia el crim", i tota aquesta enrevessada sofisticació per dir que Bin Laden va ser "creat" pels Estats Units? Tot plegat per dir què? Que el mal absolut son els Estats Units. Així que el terrorisme, Bin Laden, els islamistes, son, en el millor dels casos, un producte derivat de l'opressió d'Amèrica i, en el pitjor, una creació dels Estats Units, si no és pura invenció.