dijous, 12 de maig del 2011
Barack Obama porta dos anys i mig al capdavant dels Estats Units i tot just ara, quan només li resten 18 mesos de mandat, s'ha decidit a anunciar "una nova política" pel Pròxim Orient. Una anunci retòric destinat a la claca, entre altres raons perquè es molt difícil portar a la pràctica una "nova política" -i menys encara un canvi de doctrina- a aquestes alçades del mandat i quan hi ha seriosos dubtes que Obama, si no es capgira la situació econòmica, pugui guanyar la reelecció. No cal, doncs, tanta expectació per acabar parint un ratolí. Senyor President: ens hauriem conformat amb que hagués tingut, simplement, una política, i no la inexistent que ha mantingut fins ara.
Intentar viure del rèdit de la mort de Bin Laden és lògic i legítim, però no és una política. Des que Obama va arribar a la presidència, els Estats Units han estat al marge del món i d'una manera especial del Pròxim Orient, llevat dels bolos que va fer a la Universitat d'El Caire. L'anomenada primavera àrab li ha passat per alt i quan s'hi han ficat ho han fet tard i malament. Vergonyosament, la guerra de Líbia s'està gangrenant, quan amb un clara voluntat política ja s'hauria acabat. I encara és més vergonyosa la posició respecte a Síria, per no parlar sobre el conflicte israeliano-palestí.
Senyor President, si vol fer realment alguna cosa efectiva, el millor seria que enlloc d'anunciar "noves" polítiques recuperés l'agenda per a la democràcia dels seu antecesor en el càrrec i la desenvolupés d'acord amb la nova situació. Tindria el suport del Congrés i recuperaria la unitat bipartidista en la política exterior. Al cap i a la fi, la mort de Bin Laden no ha estat fruit de cap nova política sinó de la continuitat -encara que dissimulada- de la política antiterrorista iniciada després de l'11-S.
