Per pur interès ideològic o per simple mandra intel•lectual, a l’etiquetar d’extrema dreta al boig assassí norueg s’ha obert la porta a noves restriccions en el debat públic sobre l’islam i el tractament de la immigració a Europa. Tres dies després de la massacre, el secretari general del PSOE madrileny, Tomás Goméz, ja reclamava als governs que "controlin" als mitjans de comunicació perquè no alimentin la ultradreta.
Amb una majoria de mitjans de comunicació més interessats en el suposat perquè que en la factualitat del què, a Breivik se l’ha etiquetat ràpidament d’extrema dreta de la mateixa manera que a Kaczynski (Unabomber) se’l va etiquetar, en el seu dia, d’extrema esquerra. Ambdós, però, al moment de cometre els seus assassinats ni militaven en cap organització política legal o clandestina ni tenien, especialment el norueg, una ideologia coherent.
Breivik es manifesta com un islamòfob, però a qui mata és a una vuitantena de noruegs, blancs, rossos i d'ulls blaus, entre els que no hi havia -que se sàpiga- cap musulmà. Justifica el terrorisme, però cita Locke, Jefferson o Gandhi. Accepta el lliure mercat a nivell local però desconfia del “capitalisme global”. Es considera un templer del segle XXI però admet a la croada agnòstics i ateus. Tot plegat, un deliri intel·lectual.
Es tracta de dos bojos que actuen en solitari, com un déu que ha de salvar la humanitat. Dos ésseres asocials als que volem dotar, a través d'etiquetes sempre enganyoses, d'una significació racional, ja sigui política, filosòfica, moral o cultural. Qualsevol cosa abans que acceptar una veritat més senzilla: que l'home no sempre és bo per naturalesa.
