Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dimecres, 27 de juliol del 2011

No sempre hi ha un perquè

No n'hi havia prou amb plorar la magnitud de la tragèdia i aplaudir la detenció de l’únic culpable. Calia aprofitar l’oportunitat per posar els crítics del multiculturalisme i de l’islamisme en el mateix sac que l’extrema dreta.

Per pur interès ideològic o per simple mandra intel•lectual, a l’etiquetar d’extrema dreta al boig assassí norueg s’ha obert la porta a noves restriccions en el debat públic sobre l’islam i el tractament de la immigració a Europa. Tres dies després de la massacre, el secretari general del PSOE madrileny, Tomás Goméz, ja reclamava als governs que "controlin" als mitjans de comunicació perquè no alimentin la ultradreta.

Amb una majoria de mitjans de comunicació més interessats en el suposat perquè que en la factualitat del què, a Breivik se l’ha etiquetat ràpidament d’extrema dreta de la mateixa manera que a Kaczynski (Unabomber) se’l va etiquetar, en el seu dia, d’extrema esquerra. Ambdós, però, al moment de cometre els seus assassinats ni militaven en cap organització política legal o clandestina ni tenien, especialment el norueg, una ideologia coherent.

Breivik es manifesta com un islamòfob, però a qui mata és a una vuitantena de noruegs, blancs, rossos i d'ulls blaus, entre els que no hi havia -que se sàpiga- cap musulmà. Justifica el terrorisme, però cita Locke, Jefferson o Gandhi. Accepta el lliure mercat a nivell local però desconfia del “capitalisme global”. Es considera un templer del segle XXI però admet a la croada agnòstics i ateus. Tot plegat, un deliri intel·lectual.

Es tracta de dos bojos que actuen en solitari, com un déu que ha de salvar la humanitat. Dos ésseres asocials als que volem dotar, a través d'etiquetes sempre enganyoses, d'una significació racional, ja sigui política, filosòfica, moral o cultural. Qualsevol cosa abans que acceptar una veritat més senzilla: que l'home no sempre és bo per naturalesa.