Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dimecres, 20 de juliol de 2011

És el New Deal d'Obama millor que l'anterior?

Peter J. Wallison:
El New Deal de Franklin Delano Roosevelt no va aconseguir reduir l'atur. Tot i aquesta evidència, les polítiques de l'administració Obama i del Congrés demòcrata per fer front a la crisi financera són en gran mesura una repetició d'aquelles. La similitud de les polítiques està donant resultats semblants. En ambdós casos, l'administració i el Congrés van culpar el mercat de la situació de l'economia quan va assumir el poder, i en ambdós casos van tractar d'imposar innecessàries i mal pensades regulacions a l'activitat empresarial privada. El resultat va ser un augment de la percepció del risc futur per part del sector privat, cosa que va abortar els guanys d'ocupació que s'haurien produit en el cas d'una recuperació normal. (...)

Malgrat el mite, el New Deal va ser un fracàs. Quan Roosevelt va ocupar la presidència al març del 1933, l'índex d'atur als Estats Units era superior al 24 per cent. Va caure al 21,6 per cent el 1934 i al 19,97 per cent a finals del 1935. Dos anys més tard, després d'haver baixat fins el 14,18 per cent el 1937, va tornar el 1938 al 18,9 per cent abans de baixar al 14,45 per cent el 1940. Només el 1941, quan els Estats Units es preparaven per a la guerra, l'índex d'atur va caure per sota dels dos dígits. Això no obstant, abans del New Deal, durant la dècada del 1920, la mitjana d'atur als Estats Units estava situada a l'entorn del 6 per cent. Roosevelt va trigar vuit anys a aconseguir que l'índex d'atur tornés a nivells de pre-New Deal, una dada sovint ignorada per l'esquerra.(...)

Ara, l'administració demòcrata estan fent el mateix. Quan el president Obama va assumir el càrrec el gener del 2009, l'índex d'atur als Estats Units era del 7,8 per cent. Es va elevar al 10,1 per cent a l'octubre del 2009, abans de disminuir al 9,9 per cent a finals d'aquest any i al 9,4 per cent a finals del 2010. Al març del 2011, vint i set mesos després de l'arribada al poder d'Obama, es va situar al 8,8 per cent. Durant un temps, a causa dels incentius fiscals i a la despesa pública, l'economia va semblar que es recuperava, encara que lentament. En els tres mesos anteriors al maig del 2011, els nous llocs de treball nets van augmentar en més de 200.000 cada mes. Però llavors l'economia es va desaccelerar i la desocupació va començar a pujar de nou, arribant al 9,1 per cent al maig. Al juny, només es van crear 18.000 nous llocs de treball nets i la desocupació va tornar a augmentar fins a un 9,2 per cent. Sens dubte, el govern d'Obama només ha tingut dos anys i mig per fer front a l'índex d'atur que va créixer després de la crisi financera. Això no obstant, amb l'augment de la desocupació després d'un període de millora, el patró de la recuperació del New Deal sembla repetir-se.