La victòria pòstuma de Bin Laden?

Va agafar a tothom per sorpresa. Uns, optimistes, ho van donar tot per fet. Altres, escèptics, ho creien "genèticament" impossible. D'aquesta manera vam abandonar els demòcrates egipcis a la seva sort. Ara, la revolució democràtica està encallada. Alguns diuen que agonitza. Els militars no tenen cap pressa per recórrer la dreçera cap a la democràcia; la policia boicoteja, ignorant la delinqüència; els judicis més enllà de Mubarak i família no acaben de celebrar-se i la situació econòmica es deteriora ràpidament. Per tot plegat, els demòcrates egipcis han cridat a tornar a ocupar des d'avui la plaça Tahrir del Caire per intentar redreçar la situació i encarrilar el país decididament cap a la democràcia. Tindran èxit? Podran repetir la gesta dels mesos de gener i febrer en què van forçar la sortida de Mubarak del poder? Si no és així, ho tenen pelut. Líbia i Síria mostren inequívocament els límits del suport occidental. Si Tharir no reacciona, no només la democràcia pot avortar a Egipte sinó també a tots els països de la primavera àrab. I això seria un desastre. Seria tant com la victòria pòstuma de Bin Laden.