Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dimecres, 14 de setembre de 2011

El miratge de l'estat palestí

Els dirigents palestins mai no han volgut la solució de dos estats: un pels jueus i un altra pels àrabs. Ni tan sols han tingut sempre clar que volguéssin un estat propi independent. L'única cosa que sempre han desitjat és acabar amb l'estat d'Israel. Quan 'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la partició de Palestina en dos estats l'any 1947, els líders palestins i la majoria d'estats àrabs no la van acceptar. D'això ja fa gairebé 65 anys. I les coses segueixen pràcticament igual. Els acords de pau d'Oslo de 1993 que van permetre la creació d'una Autoritat Palestina autònoma a Cisjordània i Gaza van crear el miratge que seria possible finalment l'existència de dos estats convivint en bon veïnatge. Però la realitat ha sigut la contrària, ja que per a molts dirigents palestins els acords de pau només eren una treva per poder reprendre posteriorment el combat en milllors condicions. L'Autoritat Palestina no és tant l'embrió del futur estat palestí com una fase necessària d'un procés que només acabarà amb la desaparició d'Israel.

Només cal mirar l'Autoritat Palestina per dins per comprovar que ni funciona com un estat ni hi ha la voluntat política perquè hi esdevingui. Abbas ha cancel·lat quatre vegades per decret les eleccions municipals i ell mateix porta 81 mesos a la presidència, quan els seu mandat era per a 48. Aquesta situació ha estat declarada il·legal per Tribunal Suprem, però ningú no li fa cas i la instància judicial no disposa de mecanismes per fer complir les seves resolucions. La gestió administrativa, pagada totalment per l'ajuda internacional (els més morosos són els països àrabs!), és tan corrupta i ineficient que moltes vegades no pot pagar els seus empleats, mentre que es prohibeix als periodistes palestins informar de les constants i reiterades violacions dels drets humans. Per si tot això no fos poc, a Gaza manen els islamistes de Hamas i a Cisjordània els nacionalistes de Fatah que estan, literalment, a matar, mentre que una part de la diàspora palestina no reconeix l'autoritat de Mahmud Abbas.

Pot algú creure, especialment l'ONU, que una cosa així està en condicions d'esdevenir un Estat?