Si hablamos abierta y públicamente del suicidio, ¿existe riesgo de contagio?Aquest és un tema que afecta especialment els mitjans de comunicació que, tradicionalment, no publiquen notícies sobre suïcidis amb l'argument de l'efecte contagi. Aquesta suposició es fonamentava en pretesos arguments científics, descreditats fa anys. Més enllà de la influència romàntica, la tesi doctoral de Paul Moreau de Tours -"De la contagion du suicide" (1875)- i el posterior llibre de Paul Abry -"La contagion du meurtre" (1896)- van influir decisivament en la idea del contagi. Una idea que, ves a saber perquè, va calar fort. Tant fort que fa més de cent anys que dura, tot i que el pare de la sociologia Émile Durkheim ja negués la plausibilitat d'aquest efecte a finals del segle XIX.
Sí que existe ese riesgo, pero los que se contagian ya están enfermos. Por oír hablar de suicidio nadie se quita la vida. Los beneficios de hablar sobre el suicidio son mucho mayores que los riesgos. Esa misma discusión existe en relación a la violencia de género. El hablar de ello que hace, ¿que crezcan los maltratadotes y maten más? ¿O es la manera de que ayudemos a las mujeres maltratadas? Las ventajas son muy superiores al riesgo.
Per més informació, Arcadi Espada ha tractat el tema diverses vegades.
