No comparteixo en absolut el catastrofisme que s'està fent sobre el rescat del
sector bancari espanyol. El rescat era necessari i, malgrat tot, serà
beneficiós. El que realment ha estat catastròfic és que el rescat no s'hagués
fet abans, quan Zapatero va crear el FROB sense tenir els diners suficients
perquè fos efectiu. Finalment, doncs, Europa posarà ordre en el sector financer
espanyol, gangrenat per una majoria de Caixes d'Estalvis arruinades a mans de
polítics provincians. I el cost d'aixó per a Espanya serà, en el pitjor dels
casos, del 3%, molt per sota del 6,5% que està pagant ara als mercats. Potser m'he
begut l'enteniment, però crec que tot això és més positiu que negatiu.
A diferència
de Grècia, Portugal o Irlanda, el rescat no s'ha fet sobre tot un país sinó
exclusivament sobre les pomes podrides del sector financer, cosa que hauria de
ser més efectiva i, sobre tot, més barata. Tant és així, que Portugal ja ha
demanat que el model aplicat a Espanya es faci extensiu a la resta de països
intervinguts.
Certament, no tot són flors i violes. Els diners, si els
bancs no aconsegueixen sortir-se'n, els haurà de retornar el govern però encara està per veure en quines condicions definitives. Tot plegat crea incerteses sobre com acabarà repercutint en el deute i, per tant, en el dèficit públic, però tot apunta a que les exigències es circumscriuran al sector bancari i que no comportaran ajustos i reformes suplementàries a les ja previstes pel govern, segons ha dit el comissari Olli Rehn. Lamentablement, la tossuderia del govern en
ignorar els possibles incovenients d'aquest rescat ha acabat devaluant la seva importància, que és exactament el contrari del que pretenia aconseguir.
