Fer marxa enrera o donar un gran salt endavant? Aquest és l'ésser o no ésser d'Europa: tornar a l'època pre-euro o culminar la unió política en un estat europeu federal.
El problema de tornar enrera és que seria molt difícil, per no dir impossible, evitar el sentiment de fracàs del projecte europeu, que engoliria, potser per sempre, la mateixa idea d'Europa.
El problema del salt endavant és que es farà, una vegada més, antidemocràticament, en contra de la voluntat d'una part important de la societat europea. Una part de la societat que quan ha tingut la possibilitat de pronunciar-s'hi, sovint ha dit no.
Aleshores, què fer? Per on tirar? Després de donar-hi moltes voltes, crec que l'opció menys dolenta seria fer el salt endavant, sempre i quan aquest sigui el definitiu. És a dir, sempre que culmini d'una vegada per totes el procés institucional i permeti, tot seguit, l'elecció directa i democràtica de totes les seves instàncies per part de la ciutadania europea.
Aquesta sembla ser la idea de Merkel, a la que el jacobinisme chovinista francès -de dreta i d'esquerra- s'hi oposa aferrisadament. Per França, desde sempre, la funció d'Alemanya a Europa és pagar. Pagar per la guerra, pagar perquè són els més rics. Pagar i callar, que per parlar ja hi ha París, melic de l'univers i epicentre de la grandeur.
Però això s'ha acabat. Alemanya sap que no pot pagar indefinidament als seus socis europeus sense acabar perjudicant-se a ella mateixa, com ja comença a passar. És per això que Merkel aposta per un sol vaixell europeu, amb una disciplina i una solidaritat compartida i on tothom tingui el mateix interés en evitar el naufragi.
