La història que repeteixen és aquesta: els boníssims palestins tiren uns quants petards que no fan mal a gairebé ningú mentre que els dolents israelians s'hi tornen desproporcionadament matant desenes de persones, especialment dones i nens, cosa que obliga a la comunitat internacional a intervenir per aconseguir una treva que aturi la màquina de matar jueva.
Potser ja seria hora que algun periodista s'atrevís a deixar de repetir incansablement aquesta mateixa història i ens expliqués que les milícies radicals palestines porten 12 anys bombardejant territori israelià; que en tot aquest temps hi han llançat més de 12.000 projectils, inicialment casolans però progressivament -gràcies a l'Iran, via Hezbollah- més sofisticats i amb més poder destructiu, allargant el seu abast fins arribar a Tel-Aviv i Jerusalem.
.jpg)
Potser ja seria hora que algun periodista s'atrevís a explicar que els milicians palestins utilitzen la població civil com a protecció, com a escuts humans, cosa que està estrictament prohibida per les Convencions de Ginebra però que ningú les esmenta quan els que les violen són els palestins.
Potser caldria que algun periodista ens expliqués també que dels 1.130 projectils disparats per Hamas en l'última setmana 121 han caigut en territori palestí; que el nen mort de 4 anys Mahmoud Sadallah -portat en braços pel líder de Hamas durant la visita del primer ministre egipci a Gaza perquè la imatge donés la volta al món- no va ser víctima d'un atac israelià sinó de les milícies palestines de Hamas, com ha revelat The Telegraph i reconegut The New York Times.
Potser caldria que algun periodista ens expliqués que els líders palestins i encara més els de Hamas no volen la pau sinó la destrucció d'Israel i que els seus governs són corruptes i dictatorials com denuncien les mateixes organitzacions palestines de drets humans.
Potser caldria que algun periodista ens expliqués que Hamàs no és una organització pacífica, humanitària i progressista que lluita contra l'ocupació israeliana sinó una de les pitjors organitzacions terroristes i criminals del món. Una organització assentada a la banda de Gaza -que Israel va desocupar el setembre del 2005- i que en lloc d'aprofitar la possessió del territori per construir estructures democràtiques d'estat l'únic que ha fet ha estat cavar trinxeres, bastir arsenals i acoblar plataformes de llançament de coets, camuflades en barris populars i edificis públics i privats, amb l'únic objectiu d'atacar Israel. Una organització mafiosa que governa autocràticament, vulnerant sistemàticament tots els drets i llibertats de la seva població.
Dimarts passat, els terroristes de Hamas van detenir 6 residents de Gaza als quals acusaven de ser "espies" d'Israel. L'acusació era probablement falsa, però mai se sabrà. Els militants islamistes van fer baixar els sis homes d'una camioneta al bell mig del centre de la ciutat de Gaza, els van obligar a estirar-se al carrer i després els van disparar a boca de canó (video). Per si això no fos poc, van trepitjar i escopir sobre els cadàvers i un grup de motoristes en va arrossegar un lligat pels peus per diversos carrers de la capital (video).
Potser caldria que algun periodista s'atrevís a denunciar la hipocresia de tants suposats solidaris que no triguen ni un minut a mobilitzar-se contra Israel o els EUA però que no han mogut un dit contra el dictador Al Assad i en suport de les víctimes civils -que es compten per centenars cada dia- del conflicte sirià.
Finalment, caldria que algun periodista s'atrevís a explicar que aquest conflicte no té solució mentre els palestins segueixin dominats per líders antidemocràtics que no acceptin realment l'existència de l'estat d'Israel i que la comunitat internacional, amb les Nacions Unides al capdavant, és la gran responsable de la gangrena d'aquest conflicte per no haver acceptat l'amputació definitiva en el seu moment.
Potser caldria que algun periodista ens expliqués també que dels 1.130 projectils disparats per Hamas en l'última setmana 121 han caigut en territori palestí; que el nen mort de 4 anys Mahmoud Sadallah -portat en braços pel líder de Hamas durant la visita del primer ministre egipci a Gaza perquè la imatge donés la volta al món- no va ser víctima d'un atac israelià sinó de les milícies palestines de Hamas, com ha revelat The Telegraph i reconegut The New York Times.
Potser caldria que algun periodista ens expliqués que els líders palestins i encara més els de Hamas no volen la pau sinó la destrucció d'Israel i que els seus governs són corruptes i dictatorials com denuncien les mateixes organitzacions palestines de drets humans.
Potser caldria que algun periodista ens expliqués que Hamàs no és una organització pacífica, humanitària i progressista que lluita contra l'ocupació israeliana sinó una de les pitjors organitzacions terroristes i criminals del món. Una organització assentada a la banda de Gaza -que Israel va desocupar el setembre del 2005- i que en lloc d'aprofitar la possessió del territori per construir estructures democràtiques d'estat l'únic que ha fet ha estat cavar trinxeres, bastir arsenals i acoblar plataformes de llançament de coets, camuflades en barris populars i edificis públics i privats, amb l'únic objectiu d'atacar Israel. Una organització mafiosa que governa autocràticament, vulnerant sistemàticament tots els drets i llibertats de la seva població.
Dimarts passat, els terroristes de Hamas van detenir 6 residents de Gaza als quals acusaven de ser "espies" d'Israel. L'acusació era probablement falsa, però mai se sabrà. Els militants islamistes van fer baixar els sis homes d'una camioneta al bell mig del centre de la ciutat de Gaza, els van obligar a estirar-se al carrer i després els van disparar a boca de canó (video). Per si això no fos poc, van trepitjar i escopir sobre els cadàvers i un grup de motoristes en va arrossegar un lligat pels peus per diversos carrers de la capital (video).
Potser caldria que algun periodista s'atrevís a denunciar la hipocresia de tants suposats solidaris que no triguen ni un minut a mobilitzar-se contra Israel o els EUA però que no han mogut un dit contra el dictador Al Assad i en suport de les víctimes civils -que es compten per centenars cada dia- del conflicte sirià.
Finalment, caldria que algun periodista s'atrevís a explicar que aquest conflicte no té solució mentre els palestins segueixin dominats per líders antidemocràtics que no acceptin realment l'existència de l'estat d'Israel i que la comunitat internacional, amb les Nacions Unides al capdavant, és la gran responsable de la gangrena d'aquest conflicte per no haver acceptat l'amputació definitiva en el seu moment.
