Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dimecres, 23 de gener de 2013

Amb Churchill, que no Cameron, a favor dels Estats Units d'Europa

Cada vegada que escolto parlar al primer ministre britànic, el conservador David Cameron, em pregunto què té a veure aquest home amb el també i gran conservador Wiston Churchill. Els conservadors britànics semblen anar ara de víctimes d’Europa, oblidant que va ser Churchill un dels primers líders europeus a proposar la creació dels Estats Units d'Europa. Una proposta que Winston Churchill va formular en el seu famós discurs "Steh auf Europa, Europe Arise" del 19 de setembre del 1947 a la Universitat de Zurich.

"Voldria parlar de la tragèdia d'Europa. Aquest noble continent, que comprèn gran part de les més belles i cultes regions de la terra, i que gaudeix d'un clima temperat i agradable, és la llar de tots els més importants pobles creadors del món occidental. És la font de la fe i de l'ètica cristiana. És l'origen de la principal part de la cultura, les arts, la filosofia i la ciència, tant en temps antics com moderns. Si Europa estigués unida i pogués compartir la seva herència comuna, no hi hauria límits a la felicitat, la prosperitat i la glòria que podria gaudir. Malgrat tot el que té, Europa ha originat tot un seguit de terribles lluites nacionalistes, provocades per les nacions teutones al fer-se poderoses, com hem viscut durant la nostra pròpia vida, destruint la pau i malbaratant el futur de tota la humanitat.

I quina és la situació en la qual Europa ha quedat reduïda? Alguns dels estats més petits s'’han recuperat sense problemes, però en àmplies zones una gran massa tremola turmentada, famolenca, exhausta i desconcertada, testimoni mut de les seves ciutats i les seves cases en runes, mirant l'’horitzó ennegrit per si arriba algun nou perill, tirania o terror. Cal recordar que si no fos pel fet que la gran República de l'’altra riba de l'Oceà Atlàntic se'n adonès més tard que d'’hora que la ruïna i esclavitud d'Europa afectaria el seu propi futur i per això ha estès la mà en socors i guia. Si no fos per ella la foscor de la Caiguda de l'’Imperi Romà hauria tornat amb tota la seva crueltat i misèria. Tot i això, sempre hem tingut a mà una solució que pot fer tota Europa lliure i feliç com Suïssa és avui.

Quina és aquesta solució màgica? Es tracta de tornar a crear la família europea, o la major part que puguem, facilitant una estructura sota la qual visqui en pau, seguretat i llibertat. Hem de construir una mena d'Estats Units d'Europa. Només així centenars de milions de persones que pateixen podran retrobar les senzilles alegries i esperances que fan que la vida valgui la pena viure-la. El procés és simple. Per què no ha d'haver-hi un grup d’europeus que tingui un sentit patriòtic obert a una ciutadania comuna per a una gent marejada per aquest continent poderós però turbulent? Per què no pot ocupar el lloc que li correspon entre les altres grans potències i col.laborar en donar forma al destí futur dels homes?

Per aconseguir-ho, cal un acte de fe on milions de famílies, que parlen moltes llengües, hi participin conscientment. Tots sabem que les dues guerres mundials que hem patit han sorgit de la vana pretensió d'una Alemanya acabada d’unificar per exercir un paper dominant al món. En la darrera lluita s'han comès crims i massacres per als quals no hi ha comparació des de la invasió dels mongols. Hi ha d'haver el que Mr Gladstone deia fa molts anys "un acte sant d'oblit». Tots hem de girar full als horrors del passat i mirar cap al futur.

Podran els pobles lliures d'Europa aconseguir la volada per arribar a l'alçada d'aquestes ambicions de l'ànima i dels instints espirituals de l'home? Fer justícia, misericòrdia i llibertat? Només cal que la gent ho vulgui i serà realitat tot el que seu cor desitgi.

I ara vaig a dir una cosa que us deixarà bocabadats. El primer pas per a recrear la família europea ha de ser la col.laboració entre França i Alemanya. No pot haver-hi un renaixement d'Europa sense una França gran d’esperit i una Alemanya gran d’esperit.

L'estructura dels Estats Units d'Europa, si es fa bé i sòlidament, serà tal que la força material d'un sol estat perdi importància. Les petites nacions comptaran igual que les grans i se sentiran orgulloses de la seva contribució a la causa comuna. Si aquesta és la voluntat dels europeus de tantes terres, no tenen més que dir-ho i trobarem sense dubte els mitjans per a fer-ho i crearem la maquinària per dur-la a bon terme.

Però he de fer un advertiment. No tenim massa temps. Actualment tenim una oportunitat perquè els canons han deixat de disparar. La lluita ha cessat, però els perills no. Si hem de formar els Estats Units d'Europa, o qualsevol nom que adopti, hem de començar ara. I si d’entrada no tots els estats d'Europa estan disposats o són capaços d'entrar-hi, la Unió ha de procedir acoblant i combinant els que volen i poden.

Cal establir sobre bases sòlides salvar el gruix de la gent de tota raça i de tota terra de la guerra i de la servitud, protegits per la disposició de tot home o dona de morir abans de sotmetre’s a la tirania. Gran Bretanya ha de ser l'amiga i patrocinadora de la nova Europa i liderar el seu dret a viure i brillar. Per això us dic: Europa aixeca't!"” (Resum i traducció de Josep C. Vergés)