Els tunissians no s'arronsen

L'oposició laica es manifesta davant el Ministeri de l'Interior

El partit islamista Ennahda, que governa Tuníssia des de la tardor del 2011, no ha aconseguit estabilitzar el país dos anys després de la revolució. Les constants crisis polítiques i socials, especialment la violència desfermada pels extremistes salafistes, li estan passant factura. El número dos d'Ennahda i cap del govern, Hamadi Jebali, ha estat desautoritzat pel seu propi partit després d'haver anunciat la formació amb caràcter d'urgència d'un govern apolític. El govern de tècnics que li reclamaven els seus aliats laics, el president Moncef Marzouki i l'oposició.

Aquest anunci ha tingut lloc en un moment especialment crític després de l'assassinat ahir de Chokri Belaïd, un opositor radical als islamistes. Aquest crim sense precedents en la Tuníssia contemporània amenaça amb fer bascular el país en el caos d'una violència política creixent.

"Les autoritats sabien que Chokri Belaid estava amenaçat i no van fer res", ha declarat el cap del Partit Republicà, Ahmed Néjib Chebbi, que ha revelat que ell mateix figura en una llista de personalitats polítiques amenaçades de mort. Chebbi està preocupat per l'amenaça que "pesa sobre la pau civil" i pel risc "de veure la transició democràtica compromesa", ja que les negociacions sobre la Constitució estan en punt mort, cosa que impedeix qualsevol elecció. El Partit Republicà forma part d'un front d'oposició laica que reclama la dissolució immediata de les milícies d'Ennahda, anomenades "Lligues de Protecció de la Revolució" (LPR). El conjunt de l'oposició acusa Ennahda de promoure una islamització accelerada de la societat i d'intentar jugular la llibertat de premsa.

Però el govern es fa l'orni a les demandes de dissolució d'aquest grup armat responsable d'un espectacular atac el passat mes de desembre contra la seu de la Unió General de Treballadors Tunisians (UGTT), el principal sindicat de masses del país que ha convocat per demà una vaga general, i de l'assassinat el mes d'octubre de Lotfi Naguedh, un opositor colpejat fins a la mort al sud de Tuníssia. Precisament, dirigents radicals d'Ennahda han fet crides perquè els autors d'aquest assassinat siguin posats en llibertat.

Besma, vídua de Chokri Belaid

Besma Khalfaoui, la vídua de Belaïd, ha acusat avui al govern de l'assassinat del seu marit, mentre milers de manifestants han sortit al carrer a Tunis i a diverses regions del país demanant la caiguda del règim islamista. Les manifestacions s'han concentrat principalment davant dels locals d'Ennahda, alguns dels quals han estat saquejats per la massa enfurismada.

Alhora, Ennahda continua confrontada també a explosions de violència social, reprimides durament per la policia en els últims mesos, mentre que l'atur i la misèria, detonants de la revolta que va fer caure el règim de Zine El Abidine Ben Ali el gener del 2011, continuen minant el país. En aquest context, el turisme, punta de llança de l'economia, està arruinat i no dóna senyals de recuperació, ja que els atacs orquestrats pels salafistes contra bars, mausoleus i artistes, no són precisament una bona propaganda.

Les investigacions contra els extremistes no progressen i Abou Iyadh, el cap del grup jihadista Ansar Al-Charia, sospitós d'haver organitzat l'atac contra l'ambaixada dels Estats Units, que va fer quatre morts el mes de setembre passat, s'escapa sempre de la policia. L'amenaça extremista és tan important que el ministre de l'Interior ha establert un vincle entre els partidaris d'Abou Iyadh i els grups armats d'Al Qaeda al Magreb Islàmic que opera en les zones del país limítrofs amb Algèria. Unes zones especialment perilloses. Des de la caiguda del règim de Muammar el Gadaffi, Tuníssia ha esdevingut el centre neuràlgic del tràfic d'armes, especialment a la seva frontera sud, a les portes del Sahara, on el mes de gener s'hi van trobar grans quantitats d'armes en diversos amagatalls.

Com Egipte, Tuníssia és un laboratori. Un sala d'experiments a tamany real que intenta saber si l'islamisme és soluble en la democràcia, és a dir, si l'islamisme es suceptible de conduir a un sistema polític que garanteixi els drets i les llibertats fonamentals.

De moment, tant els observadors internacionals com els tunissians, no són gaire optimistes. Però no tot està perdut. La voluntat de canvi, que es va manifestar contra Ben Ali i que ara torna a fer-ho contra els islamistes d'Ennahda, són un motiu d'esperança.

Emel (Esperança) Mathlouthi, veu de la revolució democràtica tunissiana: