La representant de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, Ada Colau, ha anat al Congrés dels Diputats a fer una exhibició de superioritat moral. D'aquèlla superioritat moral, política, econòmica, ambiental, sexual i emocional que sempre s'ha autoatribuit una gran part de l'esquerra. Una superioritat moral que li permet insultar, amenaçar i calumniar els que tenen una opinió diferent de la seva.
El problema, Sra. Colau, no és la Llei Hipotecària -si el que assumeix un deute pot deixar de pagar-lo impunement, el crèdit deixarà d'existir i només els molts rics podran tenir accés a l'habitatge-; el problema és la manca d'unes polítiques socials pensades per oferir un sostre a les persones que, per força major, no poden fer front a les seves obligacions hipotecàries.
Però per a l'esquerra, aquestes solucions els sónen a caritat, a pedaços, a reformisme. Una mariconada, que haurien dit abans d'esdevenir políticament correctes. Ells estan cridats a ser protagonistes d'accions més elevades, a canviar el sistema de socarrel. A salvar-nos, encara que no volguem. I és que la seva superioritat moral els permet saber millor que nosaltres mateixos el que de veritat ens convé. Aquesta és la més rabiosa modernitat que, com veuen, és més vella que el tebeo.
