Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dijous, 28 de març de 2013

Disset anys de transgènics que estan fent un món millor



"La comercialització va començar l'any 1996. El nombre d'hectàrees sembrades amb transgènics s'ha incrementat cada any entre el 1996 i el 2012. En dotze d'aquests setze anys el percentatge d'increment respecte l'any anterior ha estat superior al 10%, reflectint la confiança de milions d'agricultors i grangers de tot el món, tant en països en desenvolupament com en països industrialitzats.

La superfície sembrada s'ha incrementat per un factor de 100 en aquests 17 anys, passant dels 1,7 milions d'hectàrees originals a 170 milions el 2012.

Els transgènics ha estat la tecnologia agrícola de més ràpida acceptació. La raó: és rendible. El 2012 la superfície sembrada va créixer un 6% respecte al 2011. Considerant les dades de forma acumulada tenim que en uns 30 països més de 100 milions d'agricultors han decidit de forma individual utilitzar aquesta tecnologia, ocupant 15.000 milions d'hectàrees. Aquest creixement no hagués estat possible si no fos sostenible en termes econòmics o mediambientals.

El 2012 per primera vegada es van plantar més hectàrees de transgènics en països en desenvolupament que en països industrialitzats.
El 52% de les hectàrees sembrades amb transgènics es troba en països en desenvolupament. La taxa d'increment el 2012 va ser 3,6 vegades més gran (11% enfront del 3%) i 5 vegades en superfície (8,7 milions d'hectàrees davant 1,6 milions d'hectàrees).

Hi ha 28 països al món que sembren transgènics. Dels quals 20 són països en desenvolupament i 8 industrialitzats.

Entre els països que van sembrar per primera vegada el 2012 hi ha Cuba (Blat de moro Bt) i Sudan (Cotó Bt). Entre els que van deixar de fer-ho: Alemanya i Suècia per la decisió de BASF de suspendre la producció de la patata Amflora. Els cultius "apilats" (que combinan més d'un caràcter com resistència a herbicida i al taladre) són els de major acceptació. Es sembren en 13 països, 10 pertanyents a països en desenvolupament, que acumulen 43,7 milions d'hectàrees, la quarta part del total sembrat.

Nombre rècord d'agricultors que utilitzen transgènics: 17,3 milions.

El 2012 es va establir la xifra rècord de 17,3 milions d'agricultors, 600.000 més que el 2011. D'aquests, 15 milions (el 90% del total) corresponen a petits productors de països en desenvolupament. Considerant que un agricultor és el que millor sap el que més li convé, convé considerar els 7,2 milions d'agricultors de la Xina i una xifra similar a l'Índia que van plantar 15 milions d'hectàrees de cotó Bt. Òbviament no es van suïcidar com diu la llegenda urbana sinó que van treure benefici, sinó no ho haurien fet. A les Filipines un terç dels petits propietaris van utilitzar blat de moro Bt

Els 5 països que sembren més transgènics.

Els Estats Units segueixen al capdavant amb 69,5 milions d'hectàrees i utilitzant el 90% de les varietats disponibles. Brasil és segon per quart any consecutiu i el que experimenta el major creixement, amb un 21% des del 2011 arribant als 36,6 milions d 'hectàrees (6,3 milions més que l'any anterior). Argentina segueix sent el tercer amb 23,9 milions d'hectàrees. Canadà el quart, amb 11,8 milions d'hectàrees, sent el principal cultiu la colza. El 97,8% de la soja canadenca és transgènica. L'Índia és el cinquè en el rànquing, amb 10,8 milions d'hectàrees de cotó Bt (el 93% del total i no, no es suïciden, és llegenda urbana). El 2012 cada un dels 10 primers països de la llista va plantar més d'un milió d'hectàrees.

Els transgènics arriben a l'Àfrica.

Sud-àfrica lidera el rànquing amb un creixement rècord de 600.000 hectàrees, arribant als 2,9 milions. Sudan s'ha unit a la llista on ja estaven, a més de Sud-àfrica, Burkina Faso i Egipte. A aquests quatre països que fan plantacions comercials cal afegir-hi el Camerun, Kenya, Malawi, Nigèria i Uganda que estan fent assajos de camp previs al cultiu comercial. El problema a l'Àfrica, com a Europa, és la manca d'un marc regulatori apropiat, basat en la ciència i amb una relació efectivitat /temps optimitzada. Cal implementar aquesta regulació, sobretot en els països més pobres que en seran els principals beneficiaris.

Els transgènics a Europa.

Només cinc països els cultiven (Espanya, Portugal, Txèquia, Romania i Eslovàquia). Això no obstant, la superfície segueix creixent amb 129,071 hectàrees totals, un 13% més que el 2011. Espanya segueix sent la campiona absoluta amb 116,307 hectàrees de blat de moro Bt. Això suposa que el 30% del blat de moro que se sembra a Espanya és transgènic, enfront del 20% del 2011.

Els beneficis dels transgènics en xifres.

De l'any 1996 al 2011 els transgènics han contribuït a la seguretat alimentària, la sostenibilitat i a frenar els efectes negatius sobre el medi ambient de la manera següent: incrementar la producció d'aliments per un valor de 98,200 milions de dòlars i estalviar 473 milions de kilos de pesticides. El 2011 la reducció de les emissions de CO2 s'ha calculat en 23.100 milions de Kg, equivalent a treure 10,2 milions d'cotxes de la circulació durant un any, conservar la biodiversitat salvant 108.700 milions d'hectàrees de terra i ajudant a alleujar la pobresa a més de 15 milions de petits grangers i les seves famílies, que totalitzen més de 50 milions de persones, moltes pertanyents als grups més pobres del planeta. Òbviament els transgènics són essencials, però no la panacea per si mateixos. Per incrementar el benefici d'aquests cultius és necessari continuar amb pràctiques agrícoles com la rotació de cultius i les zones refugi per a la gestió de plagues, de la mateixa manera que es fa en producció convencional.

Perspectives de futur.

La previsió és d'optimisme moderat, amb creixement constant però no tan acusat com el d'aquests últims anys a causa dels altíssims nivells d'adopció dels cultius transgènics més populars. Ara ja hi ha establert un mercat de transgènics en països industrialitzats i en països en desenvolupament.