Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dimarts, 14 de maig del 2013

Els escàndols d'Obama no tenen qui els escrigui

En pocs dies, tres grans escàndols han esquitxat de ple l'administració Obama: el Departament de Justícia va espiar durant dos mesos les converses telefòniques de periodistes i editors de l'agència de notícies Associated Press; l'equivalent nord-americà d'Hisenda va sotmetre a investigacions intensives i reiterades a grups conservadors per l'única raó d'estar vinculats amb el Tea Party; la Casa Blanca va mentir sobre l'origen terrorista de l'atac contra el consulat dels EUA a Bengasi -l'onze de setembre de l'any passat i en el que va morir l'ambaixador nord-americà a Líbia- amb la intenció d'enganyar al poble nord-americà per guanyar la reelecció presidencial al novembre.

Si l'actual president dels EUA fos un republicà, la gran majoria de mitjans de comunicació del món no estarien parlant d'altra cosa, obrint portades i telenotícies dia i nit sense parar. Als Estats Units, el demòcrates haurien obert diverses investigacions i convocat audiències a doll, parlarien de segon Watergate i, fins i tot, d'impeachment. Però com l'inquil·lí de la Casa Blanca és Obama, o no se'n parla o es fa amb la boca petita i de passada.

La falta de suficient atenció mediàtica no pot desvirtuar, però, la dimensió i la gravetat dels escàndols.

En el cas de Bengasi, la versió oficial va ser que l'atac no era res més que la reacció espontània provocada per un vídeo anti-musulmà realitzat per un nord-americà i no una planificada acció terrorista. Aquesta versió va ser posada en entredit mesos després pel The Weekly Standard i l'ABC News que van revelar que els informes de Bengasi elaborats per la CIA van ser modificats per funcionaris del Departament d'Estat per eliminar-ne qualsevol referència al terrorisme. La manipulació dels informes -cuinats al Departament d'Estat, que aleshores encapçalava Hillary Clinton- es va posar en evidència amb les declaracions al Congrés del número dos de l'ambaixada nord-americana a Líbia quan va explicar que els atacants van ser identificats immediatament com a terroristes però que els seus superiors li van dir que mantingués la boca tancada.

En el cas de les malintencionades inspeccions d'Hisenda (IRS) a grups conservadors, les revelacions del Washington Post expliquen que es va produir una mena d'assetjament fiscal no només a grups contraris a Obama i al Partit demòcrata vinculats amb el "Tea Party" i "Patriot" sinó també a grups sense ànim de lucre crítics amb el govern, segons es documenta en una auditoria interna de la IRS.

En el cas de l'espionatge a periodistes de l'Associated Press, el Departament de Justícia va obtenir en secret còpia de les trucades telefòniques dels periodistes i editors de l'agència de notícies. Els registres de les converses detallen les trucades entrants i sortints, així com la durada de cada trucada i els números de telèfon personals i de feina de periodistes i editors de les oficines d'AP a Nova York, Washington i Hartford, Connecticut. Els registres contenen també les trucades efectuades a través dels telèfons del servei de premsa de la Cambra de Representants. En total, el govern es va apoderar dels registres de més de 20 línies telefòniques assignades a AP i els seus periodistes entre l'abril i el maig del 2012. El nombre exacte dels periodistes que van utilitzar les línies telefòniques durant aquest període no es coneix, però es calcula que són més de cent.

Escàndols com aquest haurien fet caure a més d'un president. Però els escàndols d'Obama no tenen qui els escrigui.