Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

diumenge, 9 de novembre de 2014

El psicodrama català

A Catalunya se celebra avui un psicodrama nacional, una catarsi emocional dels convençuts, dels que s'han deixat convèncer i dels que volen aparèixer tan convençuts com el que més. En aquests temps durs, de profunda crisi econòmica, política i moral, la gent se sent impotent per fer-se sentir. I els nacionalistes els han ofert la possibilitat de fer-ho. Per això, centenars de milers de catalans van avui a les urnes. Encara que no serveixi per a res, encara que no tingui cap efecte jurídic o les seves conseqüències polítiques puguin ser imprevisibles. Volen ser reines per un dia. Volen dir, ja que no decidir, que volen anar-se'n, que volen deixar anar les amarres amb Espanya, a la qual consideren culpable de tots els mals que ens afligeixen.

És aquest sentiment de molts catalans del que l'Artur Mas s'en aprofita per utilitzar-lo impunement al seu favor. Com escriu avui l'independentista Salvador Sostres:
"... milers de catalans sortiran avui de casa convençuts que són els soldats d'una independència que tenen ja a la cantonada quan en realitat no són més que figurants d'un frau monumental, d'una farsa orquestrada de la manera més conscient i perversa perquè la gran trama convergent pugui continuar en el poder, administrant el victimisme i la necessitat d'un poble que mai es cansa de fer soroll en favor d'una secessió que només desitja en teoria -com CiU- perquè si de veritat la volgués votaria massivament a ERC, que és l'únic partit que es presenta a les eleccions amb la independència en el programa des de fa 20 anys ".

Un engany per al qual tot s'hi ha valgut. S'ha sotmès a la transició, a la Constitució i a la democràcia espanyola i les seves principals intitucions a un revisionisme històric sectari que ha arribat a presentar-la com una reencarnació del franquisme; s'ha establert com un robatori d'impossible solució negociada el desequilibri fiscal, real o imaginari, entre Catalunya i Espanya i, el que és pitjor, s'ha retorçat i banalitzat el concepte mateix de democràcia en benefici de part.

El que s'està fent avui no és una acte democràtic sinó un acte de força. Les úniques paperetes que s'han enviat a casa han estat les marcades amb el sí-sí. En els col·legis electorals, llocs que se suposa neutrals, es recullen signatures per denunciar l'Estat espanyol davant l'ONU. Sense cens oficial, sense campanya formal ni espais públics per a l'oposició, sense interventors ni controls independents del vot i del recompte. Aquesta és la democràcia que s'està exercint avui a Catalunya. I no val a dir que ho han fet així perquè no han pogut fer-ho d'una altra manera. La fi no justifica els mitjans. Un demòcrata no pot acceptar mai una caricatura de democràcia encara que el beneficiï.

Això no obstant, aquí els teniu: independentistes de tota mena i condició, institucions públiques com la Generalitat i els ajuntaments, participant en una acció de força per imposar la independència, de la qual la casella del No és una simple coartada. Tots junts i barrejats en un psicodrama nacional que els permeti seguir endavant sense el més mínim indici de mala consciència.