"Si aceptaras, armarías un buen lío. Tu partido de referencia no está en su mejor momento. Está enrocado y muy posiblemente la hipótesis de hacer con sus oponentes lo que nunca dejaron que hicieras con ellos les parecerá inadmisible. Les domina un formato antiguo de política. Prefieren la confrontación a la concertación. El diálogo de tanteo con algunos de los máximos dirigentes te lo hace evidente: no les parece concebible. Sólo se les ocurre hablarte del carnet que deberás devolver. No consigues hablar de política, sólo de carnets y enemigos; menos todavía de cultura. La cultura no importa."
dimecres, 12 de gener del 2011
Palin després de Tucson
Sarah Palin: "America's Enduring Strength" from Sarah Palin on Vimeo.
Parafrasejant a Reagan, Sarah Palin diu en un vídeo difós fa unes hores que "cada vegada que hi ha una tragèdia hauríem de deixar de culpar a la societat en lloc de culpar el causant d'aquesta tragèdia". Després de condemnar l'atemptat de Tucson i recordar que els republicans només defensen les seves idees "mitjançant el discurs polític i amb les urnes", Palin rebutja les "declaracions irresponsables de gent que intenta culpar-me d'aquest terrible succés". L'exgovernadora d'Alaska creu que les crítiques cap al Tea Party pel seu discurs extremista són excessives i poden portar a un "augment de la violència".
dimarts, 11 de gener del 2011
El govern espanyol esponsoritza el boicot a productes israelians
Un nen entra en una botiga i escolta una conversa.
Client: "Ho veus? Estan omplint la ciutat amb anuncis sobre boicotejar els productes israelians. "
Botiguer: "No puc deixar de portar productes [israelians], perquè la gent els demana"
Client: "Els productes israelians són millors que els productes locals"
Comerciant al nen: "Què vols?
El nen, després de veure els productes israelians: "Vull les xips d'Israel."
Pren la bossa, camina cap a la porta, i sent els trets. Mira al seu voltant, troços de xips per terra, torna al comerciant i li diu: "No vull un producte d'Israel, vull un producte palestí".
L'anunci acaba mostrant el text: "No perllongeu la vida d'ocupació a la nostra terra", amb el logotip de l'ONG palestina Health Work Committees, seguit pels logotips dels patrocinadors de l'anunci:
El govern espanyol,
El Ministeri espanyol d'Afers Exteriors
AECID (Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvoupament)
ACSUR (una organització espanyola sense ànim de lucre),
Canaan, projecte de desenvolupament conjunt de Jerusalem (Palestina).
Esquizofrènia musulmana a l'Aràbia Saudita
Jeddah, 21 de desembre.- Una saudita completament tapada, com exigeixen les lleis i els costums del país, maquilla una maniquí que participa en un un concurs de bellesa paral·lel al "Saló Cosmetic expo" que se celebra per primera vegada a l'Aràbia Saudita. (via)
Barack Obama, premi Nobel de la Pau
dilluns, 10 de gener del 2011
El manifest dels joves de Gaza que aquí ens han escamotejat
Un grup de joves de Gaza, entre ells diverses noies, han penjat a Facebook un manifest en el que proclamen que volen ser joves normals i viure en pau. El manifest, que comença fent pà i bolet a Israel, Hamàs, Fatah, l'ONU, l'Unrwa i els Estats Units, ha tingut poc ressò a casa nostra. Per què? Doncs, perquè a més a més de posar al mateix nivell a Israel que als heroics alliberadors de Hamas, descriu amb pèls i senyals l'opressió diària a la que els sotmeten els islamistes, aquests barbuts, malcarats i armats finsa a les dents que, aquí, són els bons de la pel·lícula.
(Via: Sobre Israel opinamos todos)
...We are youth with heavy hearts. We carry in ourselves a heaviness so immense that it makes it difficult to us to enjoy the sunset. How to enjoy it when dark clouds paint the horizon and bleak memories run past our eyes every time we close them? We smile in order to hide the pain. We laugh in order to forget the war. We hope in order not to commit suicide here and now. During the war we got the unmistakable feeling that Israel wanted to erase us from the face of the earth. During the last years Hamas has been doing all they can to control our thoughts, behaviour and aspirations. We are a generation of young people used to face missiles, carrying what seems to be a impossible mission of living a normal and healthy life, and only barely tolerated by a massive organization that has spread in our society as a malicious cancer disease, causing mayhem and effectively killing all living cells, thoughts and dreams on its way as well as paralyzing people with its terror regime. Not to mention the prison we live in, a prison sustained by a so-called democratic country.
History is repeating itself in its most cruel way and nobody seems to care. We are scared. Here in Gaza we are scared of being incarcerated, interrogated, hit, tortured, bombed, killed. We are afraid of living, because every single step we take has to be considered and well-thought, there are limitations everywhere, we cannot move as we want, say what we want, do what we want, sometimes we even cant think what we want because the occupation has occupied our brains and hearts so terrible that it hurts and it makes us want to shed endless tears of frustration and rage!
We do not want to hate, we do not want to feel all of this feelings, we do not want to be victims anymore. ENOUGH! Enough pain, enough tears, enough suffering, enough control, limitations, unjust justifications, terror, torture, excuses, bombings, sleepless nights, dead civilians, black memories, bleak future, heart aching present, disturbed politics, fanatic politicians, religious bullshit, enough incarceration! WE SAY STOP! This is not the future we want!
We want three things. We want to be free. We want to be able to live a normal life. We want peace. Is that too much to ask? We are a peace movement consistent of young people in Gaza and supporters elsewhere that will not rest until the truth about Gaza is known by everybody in this whole world and in such a degree that no more silent consent or loud indifference will be accepted...
(Via: Sobre Israel opinamos todos)
De com la premsa socialdemòcrata ens dóna l'explicació política a la bogeria
La Vanguardia:
El Periódico:
El Mundo:
El País:
La primera cosa que salta a la vista és que totes aquestes cròniques semblen redactades per la mateixa persona. Això seria comprensible si els mitjans haguéssin donat aquesta informació sobre la base d'un nota d'agència, perquè tots haurien begut d'una mateixa font. Però, no. Les notícies no són d'agència, sinó que estan signades pels corresponsals que aquests mitjans tenen ubicats als Estats Units. Aleshores, com és possible que tots ells redactin el mateix text? Doncs, perquè tots ells també beuen de les mateixes fonts, a les que atribueixen la màxima credibilitat ja sigui per afinitat político-ideològica o perquè no s'atreveixen a desmarcar-se de les fonts dominants políticament correctes.
D'aquesta manera, tots escriuen el mateix i ningú no sembla tenir cap mena d'interès ni per escoltar altres fonts ni per intentar cercar i contrastar dades noves que li permetin oferir una informació més completa. Doncs, bé, això que no ha fet l'aristocràcia periodística ho han fet alguns bloggers. A casa nostra, Barcepundit.
Els mitjans només mostren les dianes de Sarah Palin, que apuntaven als candidats demòcrates a batre -no a abatre- electoralment, però no diuen res d'unes dianes similars que el comitè electoral del Partit Demòcrata tenia penjades i que també ha retirat després de la massacre. I encara menys diuen res sobre el web d'esquerres que publicava -i que també ha retirat- amenaces de mort contra Giffords per haver votat contra Nancy Pelosi la setmana passada.
Tampoc no parlen gaire de l'autor de l'atemptat. Probablement, perquè si ho féssin no se sostindria la tesi de la responsabilitat, per activa o per pasiva, del Tea Party. Ni del Tea Party ni de ningú altra. Jared Loughner sembla ser un de tants xalats que pul·lulen pel món. Un noi que escriu en el seu perfil a YouTube que entre els seus llibres preferits hi ha El Manifest Comunista de Carles Marx i Frederic Engels i el Mein Kampf de Hitler. Si hem de fer cas a les seves preferències, més aviat es decantaria cap a l'extrema esquerra que cap a la dreta conservadra. Cosa que tampoc no tindria cap importància si no fós per l'interès de la premsa socialdemòcrata per buscar una explicació políticament correcte -el Tea Party ha enverinat el clima polític als EUA- a la pura i simple ximpleria.
ADDENDA.- Arcadi Espada rebla el clau.
La congresista demócrata tiroteada en Arizona, Gabrielle Giffords, estaba en el punto de mira del Tea Party por su defensa de la reforma sanitaria y de la ley de la inmigración.
El recelo hacia la senadora Gabrielle Giffords era tal que en su página de Facebook la diva del grupo conservador, Sarah Palin, la colocó en un mapa de Estados Unidos como uno de los demócratas a batir para evitar la reforma sanitaria de Barack Obama. El mapa de objetivos los señalaba con la mirilla de un arma.
Este polémico mapa ya no figura en la página oficial de la ex gobernadora de Alaska, en lugar de eso, Palin ha colgado un mensaje de condolencias en el que asegura que ella y su familia rezan por “las víctimas y sus familias, y por la paz y la justicia”.
El Periódico:
Desde todas las instancias políticas y policiales estadounidenses se llamaba ayer a la calma y la contención de especulaciones sobre las posibles motivaciones tras el tiroteo en Tucson. Sin embargo, nada podía evitar que ciudadanos y analistas apuntaran a la realidad de los últimos años, cuando EEUU ha sufrido una radicalización en el discurso público, sobre todo con el apogeo de movimientos ultras como el Tea Party, y una polarización entre conservadores y progresistas.
Poco después de que empezara a extenderse la noticia del tiroteo, periodistas y blogeros recuperaron un controvertido mapa político que el Comité de Acción Política de Sarah Palin colgó tras la aprobación de la ley de reforma sanitaria. En ese mapa se habían identificado a 20 congresistas demócratas que dieron su voto a la ley, incluyendo Gabrielle Giffords, tiroteada ayer. Estaban en distritos que en alguna ocasión habían votado por los republicanos y se instaba a recuperarlos para los conservadores en las elecciones de noviembre.
No habría tenido más relevancia si en ese mapa de EEUU los distritos que se pretendía recuperar no hubieran estado marcados con puntos de mira como los que usan los rifles para apuntar a una diana. O si tras la aprobación de la ley no se hubieran transformado en ataques vandálicos contra oficinas de congresistas demócratas (incluyendo la de Giffords) lo que habían sido meses de amenazas y de violencia semántica.
El Mundo:
La congresista Gabrielle Giffords, disparada en la cabeza por un atacante este sábado, ha sido una de las demócratas más criticadas por el sector duro del partido republicano, con Sarah Palin a la cabeza. Tanto es así que la propia Palin, en una serie de anuncios publicados en SarahPAC.com, su centro de acción política en Internet, señalaba a Giffords como uno de los 20 objetivos a desbancar en las pasadas elecciones a través de una mirilla sobre el distrito al que representa.
Junto a Giffords había otros 19 políticos demócratas "que votaron a favor de la reforma sanitaria" y que pertenecían a distritos que en 2008 ganaron McCain y Palin en las elecciones presidenciales. "¡Recuperemos los 20, juntos!", remataba este anuncio de Palin al que acompañó otro con la misma iconografía -mirillas de escopeta sobre un mapa de Estados Unidos- con el texto: "Hemos diagnosticado el problema… ayúdanos a prescribir la solución".
El País:
La congresista aparecía en una lista que la cara más visibles del movimiento ultraconservador Tea Party, Sarah Palin, hizo pública el año pasado sobre los enemigos a batir en las elecciones de noviembre de 2010. Aunque la grosera presentación de esa lista -con dianas apuntando a los Estados de los congresistas mencionados y el ominoso título de "No se retiren, recarguen"- provocó las iras justificadas de muchas personas, la lista se refería a 20 congresistas que habían votado a favor de la reforma sanitaria y que pertenecían a distritos ganados por los republicanos en las presidenciales de 2008, es decir susceptibles de ser recuperados por la oposición en 2010.
Especulaciones y conexiones similares van a ser inevitables hasta que la investigación avance. Es indiscutible que el clima político en Estados Unidos se ha envenenado desde la aparición del Tea Party y, aunque este múltiple crimen sea únicamente la reacción individual de un personaje atrabiliario que llenaba Internet con absurdas reflexiones, el debate sobre la responsabilidad de la clase política está servido.
La primera cosa que salta a la vista és que totes aquestes cròniques semblen redactades per la mateixa persona. Això seria comprensible si els mitjans haguéssin donat aquesta informació sobre la base d'un nota d'agència, perquè tots haurien begut d'una mateixa font. Però, no. Les notícies no són d'agència, sinó que estan signades pels corresponsals que aquests mitjans tenen ubicats als Estats Units. Aleshores, com és possible que tots ells redactin el mateix text? Doncs, perquè tots ells també beuen de les mateixes fonts, a les que atribueixen la màxima credibilitat ja sigui per afinitat político-ideològica o perquè no s'atreveixen a desmarcar-se de les fonts dominants políticament correctes.
D'aquesta manera, tots escriuen el mateix i ningú no sembla tenir cap mena d'interès ni per escoltar altres fonts ni per intentar cercar i contrastar dades noves que li permetin oferir una informació més completa. Doncs, bé, això que no ha fet l'aristocràcia periodística ho han fet alguns bloggers. A casa nostra, Barcepundit.
Els mitjans només mostren les dianes de Sarah Palin, que apuntaven als candidats demòcrates a batre -no a abatre- electoralment, però no diuen res d'unes dianes similars que el comitè electoral del Partit Demòcrata tenia penjades i que també ha retirat després de la massacre. I encara menys diuen res sobre el web d'esquerres que publicava -i que també ha retirat- amenaces de mort contra Giffords per haver votat contra Nancy Pelosi la setmana passada.
Tampoc no parlen gaire de l'autor de l'atemptat. Probablement, perquè si ho féssin no se sostindria la tesi de la responsabilitat, per activa o per pasiva, del Tea Party. Ni del Tea Party ni de ningú altra. Jared Loughner sembla ser un de tants xalats que pul·lulen pel món. Un noi que escriu en el seu perfil a YouTube que entre els seus llibres preferits hi ha El Manifest Comunista de Carles Marx i Frederic Engels i el Mein Kampf de Hitler. Si hem de fer cas a les seves preferències, més aviat es decantaria cap a l'extrema esquerra que cap a la dreta conservadra. Cosa que tampoc no tindria cap importància si no fós per l'interès de la premsa socialdemòcrata per buscar una explicació políticament correcte -el Tea Party ha enverinat el clima polític als EUA- a la pura i simple ximpleria.
ADDENDA.- Arcadi Espada rebla el clau.
La matanza de Arizona ya no se puede desvincular del Tea Party. Pero sólo porque Krugman lo ha dicho. Este es el hecho. El asombroso hecho. Por el momento no hay ningún otro hecho que vincule a Jared Lee Loughner con el clima de odio que denuncia Krugman. No debe de serlo, por ejemplo, el que la Policía haya descubierto que el jovencito ya preparó una matanza hace años, cuando el Tea Party era (¡sólo!) una sublevación fundacional de la nación americana. El hecho que construye Krugman pertenece a una extraña categoría de hechos no falsables: los que resultan de combinar las opiniones con el argumento de autoridad. Paradójicamente su carácter infalsable no los fragiliza. ¡Quia!: los blinda. La opinión de Krugman ya ha alcanzado el estadio plácido, invulnerable y amniótico de las opiniones del astrólogo. Y su devastadora influencia. Krugman. La inteligencia de la nación.
El CO2 no és verí
Antón Uriarte:
El CO2 no es un contaminante. No es un gas tóxico ni venenoso. En el aire libre hay unas 400 ppm pero en cualquier aula se llega a las 1.500 ppm al finalizar una clase y, a pesar de ello, profesores y alumnos salen indemnes cuando toca el timbre o la campana. En nuestros pulmones la concentración suele alcanzar las 50.000 partes por millón, un 5% del aire que expiramos. Al cabo del día, cada persona emite alrededor de 1 kilogramo de CO2, que es parecido a lo que emite un coche en un recorrido de entre 5 y 10 kilómetros.
El incremento del CO2 en el aire libre, unas 2 ppm al año, no entraña ningún riesgo, ni para el crecimiento de las plantas, ni para la salud de los animales. Para la fotosíntesis es bueno.
Asunto diferente es que ese aumento provoque un catastrófico cambio climático, en el que sólo creen cuatro (billones) de imbéciles.
Rubalcaba no pica
Rubalcaba dice que una ETA "arrogante" quiere mantener la tutela y avisa a Batasuna que el comunicado no cambia nada.
MADRID, 10 (EUROPA PRESS)
El vicepresidente primero del Gobierno y ministro del Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha asegurado que en el comunicado hecho público este lunes por ETA, con "arrogancia", quiere "mantener su posición de tutela" y advierte a la ilegalizada Batasuna que el anuncio de la organización terrorista "no cambia" la posición del Gobierno.
En una comparecencia sin preguntas en la sede del Ministerio del Interior, Rubalcaba ha afirmado que "una vez más" ETA ha hecho público un comunicado que "no es el que esperan" los partidos democráticos. "El único comunicado que queremos leer de la banda terrorista es aquel en el que ETA declare el fin y lo haga de manera irreversible y definitiva", ha afirmado.
Del comunicado, el ministro ha afirmado que aparecen "las mismas pretensiones de siempre", por parte de una banda terrorista que "tiene una visión distorsionada de la realidad, un catálogo de reivindicaciones que no abandona, con la misma arrogancia".
ADDENDA.- Declaració de Rubalcaba (àudio)
De porcs i de rucs
Arturo Pérez-Reverte:
Con la hiperprotección que en España dispensamos a los pequeños cabroncetes, que un niño se levante en clase y le quite la palabra al profesor que está hablando de Geografía y de climas adecuados para la cura del cochino, a fin de exigirle que no ofenda su sensibilidad religiosa, nos parece a muchos lo más natural del mundo. O semos tolerantes, o no lo semos. Respeto a la multiculturalidad, se llama eso. Y si al maestro se le ocurre levantar la voz para decirle al zagal que cierre el pico, o agarrarlo por el pescuezo si se pone flamenco y sacarlo al pasillo, calculen el desparrame. Docente fascista, violencia escolar, xenofobia en las aulas, tertulias de radio y televisión, Internet a tope. Se le cae el pelo, al profe. Niño y encima musulmán, casi nada. Si además llega a ser niña y con pañuelo en la cabeza, abre telediarios.
dissabte, 8 de gener del 2011
Molt bé!
"O vivim junts, o morim junts"
Sota aquest eslògan, centenars de musulmans egipcis van assisitir a les misses de Nadal coptes a tot el país per actuar com a escuts humans en resposta als atemptats islamistes contra cristians.
(via Barcepundit)
dimecres, 5 de gener del 2011
Als treballadors els deixaran ben arregladets
Comienzan en Cuba los despidos masivos
Después de muchos preparativos, este martes arrancó oficialmente el mayor proceso de eliminación de empleos estatales de la historia de la revolución. Ha comenzado por los ministerios de la Industria Azucarera, Agricultura, Construcción, Salud Pública y en el sector del Turismo, luego vendrán los demás. En los próximos seis meses desaparecerán 500.000 puestos de trabajo, primera fase de un plan para limpiar las "plantillas infladas" durante medio siglo de políticas igualitaristas. El propósito es que en los próximos tres años el Estado se deshaga de 1.300.000 empleados y funcionarios, un 25 % del total.
Però, a diferència dels treballadors dels països que estan sotmesos a les urpes del capitalisme salvatge, a Cuba deixaran els acomiadats ben arregladets...
...lo estipulado es que se compense a los trabajadores "sobrantes" a razón de un mes de salario por cada diez años trabajados, en algunos casos puntuales con alguna ayuda extra. El salario medio en Cuba es de unos 410 pesos cubanos (equivalente a 14 euros), y aunque mucha gente no puede vivir de su sueldo llega a fin de mes gracias a lo que "resuelve" en su centro laboral. "Es fácil de entender que salir fuera del circuito estatal representa saltar al vacío", señala un académico.
dilluns, 3 de gener del 2011
Santiago Niño Becerra, és un hoax o és de veritat?
Xavier Sala i Martín:
Perdoneu que torni a treure el tema Becerra pero es que he estat llegint tot el que ha escrit aquest senyor i estic al·lucinant. Tots els mitjans de comunicacio el presenten com "el único que predijo la crisis".
De veritat?
Aqui hi ha l'entrada del seu blog a l'Abril de 2008, un cop ja era PATENT que hi havia crisi grossa!!!
Recodeu que a l'Abril dle 2008 ja era obvi que la crisi era grossa. Ja s'havia fet el famós debat electoral entre Solbes i Pizarro, el NBER ja havia dit que la crisi subprime a USA era gran i fins i tot jo, que no se fer prediccions, ja havia parlat de la "tormenta perfecta" (al desembre de 2007)!!!
Doncs be, a l'abril de 2008, el Sr Becerra prediu que el creixement del PIB espanyol per als 2008, 2009 i 2010 sera de +1,4, +0,2 i d'entre -0,1 i +0,2 respectivament. Es a dir, no prediu de cap manera la catatrofe que va venir (el creixement del PIB al 2009 va ser de -3,9%!). D'on han tret els mitjans aixo de que SNB "es el economista que predijo la crisis"??? Mes aviat diu el que deia el govern del moment: "una leve desasselerassion!".
Curiosament, al seu post de Desembre de 2004, si que "prediu" la crisi de 2005! Hahaha.
Nota per als no experts: dic "hahaha" perque al 2005 no hi va haver crisi!!!
Es veritat que el titol del seu llibre es "el Crash del 2010", pero va ser escrit al 2009. I l'article que he posat aqui es del 2004. En 5 anys pot haver canviat la prediccio del crash. De fet, entre el 2009 i ara, ha canviat el crash un parell de vegades més (a principis d'any deia que el crash seria al Maig, quan no va passar res al Maig va dir a la tardor, quan no va passar a la tardor, ara diu al 2011).
De fet, si mireu el seu blog veureu diferents prediccions sobre el 2009:
En relacio al PIB, el 21 d'abril del 2008 preveia que el PIB CREIXERIA positivament un 0,2% (per tant, això de que ell va preveure la crisi, RES DE RES).
A finals de setembre del 2008 (un cop la crisi ja era evident als EUA) preveia una reduccio del PIB entre un -0,1 i -1%. A 2 de febrer del 2009, va dir que el PIB estaria entre positiu +2,7 i negatiu -3,1%. A 15 de març deia entre -4,3 i -5,1%. Al final el PIB va caure un 3,6.
Malgrat que va canviar la seva predicció infinitat de vegades, fixeu-vos que els seus intervals son bastant amplis, la dada real de -3,6 NO CAU EN CAP DELS INTERVALS QUE PROPOSA!!! S'ha de dir que la seva capacitat de prediccio no es massa bona!
L'economista Santiago Niño Becerra, el segón per l'esquerra a la foto, va presentar al Congrés d'Astrologia de Barcelona l'any 2005 junt amb l'astròloga Inma Fernández la ponència titulada: "Las grandes crisis socioeconómicas en la era de Piscis". Niño Becerra, és un hoax o és de veritat?
Mas-Colell: “Podem pagar les pròximes setmanes i com a mínim mes, mes i mig o dos"
A Catalunya Ràdio:
En les primeres declaracions des que va ser nomenat, Andreu Mas-Colell ha indicat que el forat dels comptes públic s'explica, sobretot, pel cost que té la sanitat pública. "El que no pot ser és amb el que ens hem trobat. El component bàsic de l'excés de despesa ha estat l'excés de despesa sanitària", ha afirmat. Preguntat si el sistema actual és insostenible, el titular d'Economia i Coneixement ha afirmat que "tindrem problemes", tret que tingui lloc la recuperació econòmica "molt aviat".
Mas-Colell ha afirmat que caldrà revisar la despesa en sanitat, juntament amb un nou pacte d'estabilitat fiscal i financera, com a solucions al dèficit. El conseller calcula que els compromisos econòmics de la Generalitat estan garantits per uns dos mesos,
Subscriure's a:
Missatges (Atom)