dijous, 27 de gener del 2011
Greenspan i Bernanke, responsables de la crisi segons un informe del Congrés
L'Informe de la Comissió d'Investigació sobre la Crisi Financera del Congrés dels Estats Units, que sortirà publicat avui i del que ja n'informen per avançat els diaris The New York Times i The Wall Street Journal, cita entre els grans culpables del desastre a dos presidents de la Reserva Federal (Fed): Alan Greenspan, que estava al capdavant del banc central quan es va formar la bombolla immobiliària, i Ben Bernanke, que no va anticipar la crisi, tot i que va tenir un paper crucial en la resposta a la mateixa.
L''informe culpa Greenspan de negligència per la seva falta de lideratge per frenar les anomenades "hipoteques tòxiques", de difícil cobrament. També critica el govern del llavors president George W. Bush per la seva falta de consistència per afrontar la crisi, en permetre el col·lapse de Lehman Brothers el setembre del 2008 poc després d'haver rescatat un altre banc, Bear Stearns. L'informe afegeix que, igual que Bernanke, el secretari del Tresor durant la presidència de Bush, Henry Paulson, va pronosticar erròniament el 2007 que la crisi de les hipoteques "escombraries" tindria un efecte limitat.
Els demòcrates tampoc es lliuren de les crítiques. L'informe esmenta que les reformes que va començar Bill Clinton (1993-2001) a la Casa Blanca van ser un punt crucial en "la marxa cap a la crisi financera". Tot i que la comissió acusa a diverses entitats financeres d'avarícia, ineptitud, o ambdues coses, les responsabilitats més greus estan relacionades amb fallades del govern nord-americà.
Segons l'informe, per cada 40 dòlars en actius els cinc principals bancs nord-americans tenien només un dòlar en capital per cobrir les pèrdues, el que implica que una caiguda del 3 per cent en el valor dels actius podia haver-los liquidat. Els bancs, enxampats, van ocultar el seu excessiu apalanquejament usant derivats, entitats fora dels seus balanços i altres martingales.
L''informe culpa Greenspan de negligència per la seva falta de lideratge per frenar les anomenades "hipoteques tòxiques", de difícil cobrament. També critica el govern del llavors president George W. Bush per la seva falta de consistència per afrontar la crisi, en permetre el col·lapse de Lehman Brothers el setembre del 2008 poc després d'haver rescatat un altre banc, Bear Stearns. L'informe afegeix que, igual que Bernanke, el secretari del Tresor durant la presidència de Bush, Henry Paulson, va pronosticar erròniament el 2007 que la crisi de les hipoteques "escombraries" tindria un efecte limitat.
Els demòcrates tampoc es lliuren de les crítiques. L'informe esmenta que les reformes que va començar Bill Clinton (1993-2001) a la Casa Blanca van ser un punt crucial en "la marxa cap a la crisi financera". Tot i que la comissió acusa a diverses entitats financeres d'avarícia, ineptitud, o ambdues coses, les responsabilitats més greus estan relacionades amb fallades del govern nord-americà.
Segons l'informe, per cada 40 dòlars en actius els cinc principals bancs nord-americans tenien només un dòlar en capital per cobrir les pèrdues, el que implica que una caiguda del 3 per cent en el valor dels actius podia haver-los liquidat. Els bancs, enxampats, van ocultar el seu excessiu apalanquejament usant derivats, entitats fora dels seus balanços i altres martingales.
dimecres, 26 de gener del 2011
Tunísia: la revolució dels privilegiats?
L'africanista francès Bernard Lugan no veu les coses tan boniques, pel que fa a Tunísia. Recorda que l'arribada al poder de Ben Ali l'any 1978 va ser aclamada unànimement com un avanç democràtic i que va ser aplaudit per haver reprimit amb èxit la subversió islamista. El seu govern, format per militants provinents d'un partit membre de la Internacional Socialista, van fer progressar el país fins al punt que el 80% dels tunisians havien aconseguit ser propietaris d'una casa. Un país que gastava més del 8% del seu PIB en educació, amb una escolarització de la joventut del 100% i una taxa d'alfabetització de més del 75%,. Un país on les dones són lliures i pràcticament no porten vel, amb un índex de natalitat de l'1,02%, un nivell gairebé europeu. Un país en el que el 20% del PIB s'invertia en recursos socials i on més del 90% de la població es beneficia d'una assegurança mèdica. Tots aquests èxits són gairebé únics al món àrabo/musulmà.
Els tunisians, en relació al seu entorn, eren uns privilegiats. No tenien, però, libertat polític, un bé democràtic que tampoc no tenen la majoria de països del món àrabo/musulmà. En aquest context, diu Lugan, s'han permès el luxe d'una revolució espontània que pot ser ptijor que la malatia. D'una banda,
Comparteixo parcialment el pessimisme de Lugan. D'una banda, el fet que els líders de la revolta tunisiana siguin majoritàriament joves amb estudis mitjans i superiors no és, per si mateixa, cap garantia de democràcia futura. A Occident, des del maig del 68 fins a l'Espanya antifranquista, el moviment estudiantil estava liderat majoritàriament per comunistes. Al món musulmà, els líders de l'islamisme, especialment de l'islamisme radical, des del FIS algerià fins a Al Qaeda, eren joves amb estudis superiors, molts d'ells cursats a Occident.
La juventut tunisiana és diferent? No ho sé.
Fins a quin punt la barbàrie islamista els ha fet veure que no és una opció? Tampoc ho sé, però m'agradaria creure que l'islamisme els ha decebut.
Els països àrabo-musulmans no reuneixen encara les condicions perquè arreli un sistema democràtic? Ho ignoro, però si algun país de la regió les reuneix millor aquest és Tunísia.
Lamentablement, els enemics tunisians de la societat oberta son molts. Des de la classe corrupta que encara manega els aparells del poder fins a l'esquerra romàntica (que es manifesta amb pòsters del Che Guevara), passant per una enorme gamma d'islamistes que, amb més o menys radicalisme, aspiren a una societat regida per la xaria.
Ojalà no es repeteixi la història de les cent flors de Mao i que els demòcrates en flor de Tunisia no siguin segats en nom d'un nou totalitarisme.
Els tunisians, en relació al seu entorn, eren uns privilegiats. No tenien, però, libertat polític, un bé democràtic que tampoc no tenen la majoria de països del món àrabo/musulmà. En aquest context, diu Lugan, s'han permès el luxe d'una revolució espontània que pot ser ptijor que la malatia. D'una banda,
...Quand ils constateront qu’ils ont scié la branche sur laquelle ils étaient en définitive relativement confortablement assis, leur réveil sera immanquablement douloureux. Déjà, dans les mosquées, les prêches radicaux ont recommencé et ils visent directement le Code de statut personnel (CSP), ce statut des femmes unique dans le monde musulman. Imposé par Bourguiba en 1956, puis renforcé par Ben Ali en 1993, il fait en effet des femmes tunisiennes les totales égales des hommes. Désormais menacée, la laïcité va peu à peu, mais directement être remise en cause par les islamistes et la Tunisie sera donc, tôt ou tard, placée devant un choix très clair : l’anarchie avec l’effondrement économique et social ou un nouveau pouvoir fort.La paradoxa, assenyala Lugan, és que de Rabat a Tunis, passant per Algèria, l'oferta de diplomats és molt més nombrosa que la demanda.
Une fois encore, le mythe du progrès à l’européenne a provoqué un désastre dans des sociétés qui, n’étant pas préparées à le recevoir, le subissent.
Comparteixo parcialment el pessimisme de Lugan. D'una banda, el fet que els líders de la revolta tunisiana siguin majoritàriament joves amb estudis mitjans i superiors no és, per si mateixa, cap garantia de democràcia futura. A Occident, des del maig del 68 fins a l'Espanya antifranquista, el moviment estudiantil estava liderat majoritàriament per comunistes. Al món musulmà, els líders de l'islamisme, especialment de l'islamisme radical, des del FIS algerià fins a Al Qaeda, eren joves amb estudis superiors, molts d'ells cursats a Occident.
La juventut tunisiana és diferent? No ho sé.
Fins a quin punt la barbàrie islamista els ha fet veure que no és una opció? Tampoc ho sé, però m'agradaria creure que l'islamisme els ha decebut.
Els països àrabo-musulmans no reuneixen encara les condicions perquè arreli un sistema democràtic? Ho ignoro, però si algun país de la regió les reuneix millor aquest és Tunísia.
Lamentablement, els enemics tunisians de la societat oberta son molts. Des de la classe corrupta que encara manega els aparells del poder fins a l'esquerra romàntica (que es manifesta amb pòsters del Che Guevara), passant per una enorme gamma d'islamistes que, amb més o menys radicalisme, aspiren a una societat regida per la xaria.
Ojalà no es repeteixi la història de les cent flors de Mao i que els demòcrates en flor de Tunisia no siguin segats en nom d'un nou totalitarisme.
El Financial Times veu dues errades en el pla espanyol per sanejar el sector financer
En un editorial, el FT assenyala concretament dos errors en l'estratègia del govern espanyol. Primer, està donant massa temps a les caixes per obtenir capital. Segon, està infravalorant el cost de recapitalitzar el sector i sobreestimant les possibles fonts de finançament. El diari creu que tant l'estimació de 20.000 milions per recapitalitzar el sector com la intenció d'acudir a inversors privats són "optimistes".
Més informació, aquí.
Més informació, aquí.
Si les Comunitats Autònomes fossin països
Gràcies a l'Antón Uriarte he vist aquest mapa, que publica el blog de Vodafone "Cooking Ideas". El que han fet és traslladar a les Comunistat Autònomes espanyoles la idea de The Economist, que va comparar les economies dels 50 estats nord-americans amb els països amb un Producte Interior Brut de dimensions similars.
La barra del nacionalcapitalisme català
El blog L'Auditoria del diari Ara.Cat entrevista a Ferran Soriano, president de Spanair.He fet una ullada l’estructura accionarial de l’empresa… pel cap baix em surt que el 60% del capital és públic. Si això és lliure mercat, que baixi Déu i ho vegi!
La participació directa de la Generalitat no passa del 30%.
Sí, ja. Però també hi treuen el cap la Fira de Barcelona, Turisme de Barcelona, Catalana d’Iniciatives (entitat semipública), l’Institut Català de Finances i fins i tot el govern suec, danès i noruec!
Certament, són institucions catalanes que aposten per una infraestructura molt important pel teixit econòmic del país. Això no té res de dolent. És lliure mercat, és la llibertat de les institucions i del poble de Catalunya d’invertir en allò que creu. La història ens diu que totes les aerolínies han passat pel mateix procés: són creades per un Estat fins que es converteixen en companyies rendibles .
Com pot dir que això és lliure mercat? Que els governs obliguin els ciutadans a finançar empreses a través d’impostos és tot menys lliure mercat!
I tant que ho és!
Expliqui-m’ho, si té l’amabilitat.
Són institucions que decideixen lliurement invertir els seus diners en un projecte…És el mateix que les institucions alemanyes han fet amb Lufthansa i les espanyoles amb Iberia: una inversió.
Les institucions soviètiques també invertien lliurement. De fet, invertien tan lliurement que tots els sectors eren monopoli de l’Estat. Segons el seu criteri, la URSS seria un paradigma del lliure mercat, no?
Aquesta pregunta es respon sola, doncs el sistema soviètic va fracassar. Spanair és una companyia privada que competeix i que té alguns inversors públics que inverteixen amb criteris financers i de servei a la societat. Això no és soviètic, passa cada dia a tots els països del món.
La llibertat de mercat consisteix en què els empresaris arrisquen el seu capital i, en cas de tenir pèrdues, les assumeixen i tanquen “la barraca”. El mercat selecciona les bones iniciatives. En el cas de l’Estat això no passa, doncs les pèrdues les paga el ciutadà i el projecte deficitari continua. A més, encara que s’obtinguin beneficis, això suposa competència deslleial cap a les empreses privades…
Les institucions també arrisquen el seu capital per competir. La diferència és que aquestes activitats tenen una externalitat fortíssima: promouen el teixit comercial i industrial del país. A més, això no és el primer cop que passa. L’Estat espanyol va invertir a Iberia 1.500 milions d’euros, la Generalitat només n’ha invertit directament 40. Quan Iberia es va privatitzar va decidir establir el seu Hub a Madrid, disposant connexions que a Barcelona no tenim. És per això que aquí fa falta la combinació d’esforços privats i públics.
El fet que Iberia fos un monopoli de l’Estat i rebés ajudes, no vol dir que haguem de caure en el mateix error.
Spanair no està subvencionada. Disposa d’inversors que tenen interès en el rendiment de l’empresa i en el teixit econòmic català. Nosaltres, a diferència d’altres companyies, no rebem ajudes per operar determinats vols ni ens patrocinen els governs autonòmics mitjançant campanyes publicitàries. Repeteixo: Spanair no té ajudes públiques, té inversors públics i privats.
dimarts, 25 de gener del 2011
Acudits de la revolució tunisiana
CORRUPCIÓ
"Alí Babà se n'ha anat, però no els 40 lladres!"
BORRATXERA
"Després de la borratxera del canvi, Tunísia es desperta amb una ressaca nacional! La democràcia és com l'alcohol, s'ha de consumir amb moderació... Però com a poble alcohòlic, ens hem afanyat a no deixar ni una gota a l'ampolla. Resultat: el país ha caigut en un coma democràtic."
BANCA
"Ben Ali va crear una banca de la solidaritat... ara, s'ha emportat la banca i ens ha deixat la solidaritat."
PRESIDENT
"Vam tenir un president cada vint-i-tres anys, ara en tenim un cada dia."
COMENTARISTES
"Abans, a Tunísia, hi havia deu milions de comentaristes esportius, ara hi ha deu milions de comentaristes polítics."
GADDAFI
"Aprofitem l'eufòria i anem demà a Trípoli, cap a les nou del matí. Fem caure Gaddafi cap a dos quarts de deu, màxim les deu, i després tornem ràpidament per continuar la nostra revolució."
BOURGUIBA
"El 1987, Ben Ali va fer un cop d'Estat contra Habib Bourguiba. El 2011, Habib Bourguiba el paga amb la mateixa moneda."
ARÀBIA SAUDITA
"Urgent: En despertar aquest matí, el rei de l'Aràbia Saudita ha descobert que li faltaven diners."
LA MECA
"Ben Ali telefona al president egipci, Hosni Mubarak, des de l'avió amb què ha fugit de Tunísia: "Hosni, mira el que m'han fet. Em podries acollir aquesta nit?". Mubarak li contesta: "Per descomptat que no. Estàs boig? Mira en quin embolic ens has posat a tots plegats. Vés a l'Aràbia Saudita i els dius que potser faré un peregrinatge anticipat a la Meca aquest any!"
L'IRAN
"L'Iran ho ha somiat, Tunísia ho ha fet.""
(Via)
Més CO2, si us plau!
Evolució del clima en els últims 60 milions d'anys (segons els isòtops de l'oxígen de foraminífers oceànics)
Falsegen les xifres de morts a la carretera
El Antirradar:
La Dirección General de Tráfico y el Ministerio del Interior eliminaron a principios del año pasado, con ocasión de la presentación de los datos del balance de Seguridad Vial correspondientes a 2009, un total de 365 víctimas mortales en accidentes de carretera, mediante la “revisión” de las series históricas de accidentes, según se puede comprobar analizando su propia información. Los datos de fallecidos (sean a 24 horas o a 30 días) se consolidan cada año con la publicación del correspondiente Anuario Estadístico, por lo que no cabe revisión alguna, salvo en el caso de que se hubieran alterado los datos previos. En ese caso, el Gobierno habría ido añadiendo víctimas ficticias a lo largo de los últimos seis años para eliminarlas en un momento, como el año pasado, en que la siniestralidad comenzó a no registrar descensos acusados.(Via)
dilluns, 24 de gener del 2011
Simetries
"En España no hay niños andaluces, catalanes o senegaleses, todos son españoles y aprenden en la escuela en español".
Qui ho ha dit?:
Evidentment, ell diu Catalunya enlloc d'España, i catalans en lloc d'españoles.
Idèntics, no?
diumenge, 23 de gener del 2011
La violència dels extrems
L'ultraesquerra agredeix el conseller de cultura de Múrcia. L'ultradreta ho intenta amb Laporta.
Volem veure tots els agressors davant la justícia.
dijous, 20 de gener del 2011
El discurs que el Consell de Drets Humans de l'ONU va considerar inadmissible
Hillel Neuer de l'organització UN Watch exposa la hipocresia del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, un organisme controlat per països com l'Aràbia Saudita, Líbia, Cuba, l'Iran, Rússia i la Xina, que no són precisament els més ferms defensors dels drets humans. El president del Consell, el mexicà Luis Alfonso de Alba, va qüalificar el discurs d'inadmissible i innacceptable, potser per totes les veritats que va dir Neuer i per a les quals no va tenir ni una sola resposta.
Joaquín Leguina en un xat d'El Mundo:
¿Se deberían adelantar las elecciones generales?
Si se adelantaran, perderíamos por lo menos tres o cuatro meses. Tal y como está la situación, me parece muy peligroso. Otra cosa distinta es una crisis de gobierno que se resuelve en dos o tres días, simplemente retirándose el presidente actual y dando el paso a otro miembro de su propio partido.
Va contribuir l'obssessió australiana per l'escalfament global a les inundacions de Brisbane?
Brendan O'Neill (Telegraph):
It is worth looking at a document called ClimateSmart 2050, which was published in 2007 by the Queensland government. It outlines Queensland’s priorities for the next four decades (up to 2050) and promises to reduce the state’s greenhouse gas emissions by 60 per cent during that timeframe. The most striking thing about the document is its assumption that the main problem facing this part of Australia, along with most of the rest of the world, is essentially dryness brought about by global warming. It argues that “the world is experiencing accelerating climate change as a result of human activities”, which is giving rise to “worse droughts, hotter temperatures and rising sea levels”. We are witnessing “a tendency for less rainfall with more droughts”, the document confidently asserted.(Via)
Not surprisingly, given their belief that the Earth would become increasingly parched, Queensland officials emphasised the potential crisis of future “water availability” and promised to prioritise “water conservation”. This is one reason why the Wivenhoe dam at Brisbane was allowed to fill up over the past couple of years: because climate change-obsessed Queensland bureaucrats were convinced that rainfall would decline and dry seasons would become more intense, and therefore as much water as possible had to be stored up for future crises. In March last year, as the Wivenhoe dam went from being just 16.7 per cent full to 80 per cent full, still local politicians told their communities to use water sparingly or else “risk a return to a ban on washing cars and other severe restrictions”.
The Queensland government’s belief that water conservation should be a key priority in this speedily warming world of ours appears to have led to the situation where local dams were allowed to get dangerously full. So in recent weeks, the Wivenhoe dam was running at 150 per cent to 180 per cent capacity, which means that the authorities had to start releasing water from the dam at the same time that the rain-caused flash floods were hitting Brisbane’s river system – effectively contributing to the deluge. It is surely worth asking, at least, whether Queensland officialdom’s embrace of the ideology of climate change, its fervent belief in future manmade drought and thus the need to store as much water as possible, made it unprepared for the current flooding of the Brisbane area.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)