dijous, 9 de juny del 2011
Un altre menor torturat i mort a Síria
Segons Al Jazeera, Tamer Al Shary, de 15 anys, va ser detingut junt amb Hamza, de 13 anys, el cos mutilat del qual va aparèixer fa uns dies. Tamer té també diverses ferides de bala, cremades per tot el cos i el coll, una cama trencada i li falta un ull.
Les dones també protagonitzen escàndols sexuals
Sembla com si els escàndols sexuals en la política fos només una cosa d'homes. Dominique Strauss-Kahn, Sílvio Berlusconi, John Edwards, Arnold Schwarzenegger o el cas més recent del representant demòcrata Anthony Weiner, omplen els diaris. Però els escàndols sexuals protagonitzats per dones en l'esfera política, tot i ser minoria respecte els homes, és tant o igual de prolífica, encara que menys difosa. "The New Yorker" recupera alguns dels casos més sonats d'escàndols sexuals protagonitzats per dones: Helen Chenoweth, Iris Robinson, Victòria Woodhull, Aimee Semple McPherson, Katherine Bryson, Jacqui Smith, Catalina la Gran, Edwina Currie o Chu Mei-feng. Tot i els esforços a contrari de certes feministes, les dones també son humanes.
Els "indignats" cadells de l'esquerra per la contrareforma laboral
Si algú encara tenia dubtes sobre la filiació política dels indignats, ara ja no pot al·legar ignorància. Són els cadells, més o menys descontrolats, de l'esquerra de sempre. Una cadells que després d'ocupar per la cara la plaça pública ara assetgen el Parlament amb l'objectiu d'aturar la reforma laboral. Per què necessiten l'embolic dels vots, la força de la raó democràtica, si els deixen intentar-ho per la via directe de la raó de la força?
Els cadells de l'esquerra, com sempre, estan convençuts de ser la punta de llança de la revolució, de la superioritat moral i d'un món millor, però el que demanen no és altra cosa que la contrarevolució. No volen ni la insignificant reforma laboral que està sobre la taula. Volen aturar-la. És a dir, volen la contrareforma; que aquí no és res més que la legislació laboral del franquisme. Paradoxa? Què va! L'estat franquista tenia molt de socialista en matèria laboral. Tant és així, que durant la transició molts funcionaris dels sindicats verticals no van tenir cap problema d'identitat per passar a ser quadres de la UGT i del partit socialista, ni aquests en rebrel's.
Ara, quan poden perdre els seus privilegis sindicals, quan estan perdent el poder polític a tot arreu, deixen anar els seus cadells perquè els facin la feina bruta.
Els cadells de l'esquerra, com sempre, estan convençuts de ser la punta de llança de la revolució, de la superioritat moral i d'un món millor, però el que demanen no és altra cosa que la contrarevolució. No volen ni la insignificant reforma laboral que està sobre la taula. Volen aturar-la. És a dir, volen la contrareforma; que aquí no és res més que la legislació laboral del franquisme. Paradoxa? Què va! L'estat franquista tenia molt de socialista en matèria laboral. Tant és així, que durant la transició molts funcionaris dels sindicats verticals no van tenir cap problema d'identitat per passar a ser quadres de la UGT i del partit socialista, ni aquests en rebrel's.
Ara, quan poden perdre els seus privilegis sindicals, quan estan perdent el poder polític a tot arreu, deixen anar els seus cadells perquè els facin la feina bruta.
dimecres, 8 de juny del 2011
Reforma Laboral? No, revenja contra la patronal
L'avantprojecte de reforma laboral difós pel govern abans de la seva aprovació divendres al Consell de Ministres és una altre oportunitat perduda. Pitjor encara, sembla una revenja contra la patronal per no haver cedit en la negociació amb els sindicats.
L'única concessió, exigida per Brussel·les i l'FMI, ha estat la desvinculació parcial dels convenis d'empresa respecte els convenis sectorials o d'àmbit superior -sempre que no hi hagi pacte en contrari i la situació de l'empresa ho justifiqui- pel que fa al sou i els complements salarials, la compensació per hores extres, l'horari i la distribució del temps de treball, la classificació professional, l'adaptació de les modalitats de contractació i les conciliació entre vida laboral i familiar.
A banda d'això i de permetre que un màxim d'un 5% de la jornada de treball -contra el 15% que demanava la CEOE- es pugui distribuir de manera irregular al llarg de l'any, l'avantprojecte del govern no toca res més.
-No hi haurà acomiadament objectiu amb 20 dies d'indemnització per any treballat i un màxim de 12 mesos.
-Tampoc hi haurà reducció i simplificació dels contractes actuals.
-La ultraactivitat seguirà, de manera que si no hi ha acord entre els treballadors i l'empresari la vigència del conveni es renovarà automàticament en les seves condicions bàsiques.
-Els salaris continuaran actualitzant-se en funció de l'IPC i no de la productivitat.
-No hi ha canvis significatius en la mobilitat funcional i geogràfica.
Pur estil Rubalcaba..
L'única concessió, exigida per Brussel·les i l'FMI, ha estat la desvinculació parcial dels convenis d'empresa respecte els convenis sectorials o d'àmbit superior -sempre que no hi hagi pacte en contrari i la situació de l'empresa ho justifiqui- pel que fa al sou i els complements salarials, la compensació per hores extres, l'horari i la distribució del temps de treball, la classificació professional, l'adaptació de les modalitats de contractació i les conciliació entre vida laboral i familiar.
A banda d'això i de permetre que un màxim d'un 5% de la jornada de treball -contra el 15% que demanava la CEOE- es pugui distribuir de manera irregular al llarg de l'any, l'avantprojecte del govern no toca res més.
-No hi haurà acomiadament objectiu amb 20 dies d'indemnització per any treballat i un màxim de 12 mesos.
-Tampoc hi haurà reducció i simplificació dels contractes actuals.
-La ultraactivitat seguirà, de manera que si no hi ha acord entre els treballadors i l'empresari la vigència del conveni es renovarà automàticament en les seves condicions bàsiques.
-Els salaris continuaran actualitzant-se en funció de l'IPC i no de la productivitat.
-No hi ha canvis significatius en la mobilitat funcional i geogràfica.
Pur estil Rubalcaba..
dimarts, 7 de juny del 2011
Per no perdre el costum
Mentre un món gairebé unànime s'afanya a condemnar Israel per la matança de diumenge als Alts del Golan, els refugiats palestins del camp de Yarmuk, a la rodalia de Damasc, s'han cansat de ser la carn de canó dels seus líders palestins i de les autoritats sirianes.
Un cop acabat un funeral per 8 dels palestins morts al Golan, centenars de refugiats palestins amb pedres i bastons s'han adreçat a les oficines del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina-Comandament General (FPLP-CG) on s'ha lliurat una batalla campal. Els refugiats palestins, molts dels qual diuen simpatitzar amb l'oposició al règim d'Assad, han manifestat la seva ràbia per estar sent utilitzats pel règim sirià per desviar l'atenció sobre la seva crisi interna.
Més informació, aquí.
Vade retro, SataMas!
Montilla palesa, una vegada més, la seva irrellevància intel·lectual:
L'avantprojecte de llei de simplificació, d'agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l'activitat econòmica de la Geenralitat, coneguda com a "Llei Òmnibus", planteja la modificació d'unes 80 lleis i textos legals. La reforma busca que els ciutadans apreciïn com la tramitació davant l'administració s'agilita i guanya en eficiència i com la reforma del teixit productiu facilita la competitivitat en els mercats, segons s'assenyala al preàmbul del projecte de llei. Un projecte de llei que es troba ja en exposició pública i que consta de 631 articles, onze disposicions addicionals, 16 transitòries, 2 derogatòries i 6 finals, i es divideix en tres grans apartats.
El primer fa referència a la simplificació normativa, el segon aborda una primera fase de la reestructuració administrativa i del sector públic per estalviar costos, i el tercer se centra en mesures per a la promoció econòmica.
De les lleis que modifica, cinc busquen, a grans trets, aprimar l'administració i les altres agilitar els tràmits als quals han de sotmetre's les empreses i els ciutadans. En l'àmbit de la simplificació administrativa per a les empreses, aquesta llei de lleis proposa, per exemple, que l'empresa que vulgui emprendre una activitat econòmica pugui fer-ho sense esperar a comptar amb l'informe sobre impacte ambiental, cosa que sol tardar una mitjana de vuit mesos. L'empresa podria, en aquest cas, sol·licitar l'informe a l'administració i dur a terme l'activitat desitjada quedant subjecta a la tasca de control d'inspecció en relació amb l'impacte ambiental.
La llei preveu que, als hospitals i centres sanitaris públics, s'hi pugui prestar assistència mèdica privada per treure una rendibilitat de les instal·lacions públiques.
La llei de barris, que va ser el primer projecte aprovat pel primer tripartit, es queda sense pressupost i no hi haurà una nova convocatòria. El Consell Nacional de la Cultura i les Arts, projecte estrella del tripartit, perd la potestat de repartir subvencions.
La llei elimina el lloguer forçós de pisos buits a les zones de més demanda. Qui tingui un pis públic, a partir d'ara podrà comprar un altre habitatge per facilitar donar sortida al parc de vivendes.
Entre els organismes que se suprimeixen o es fusionen hi ha el Consell Català de Foment de la Pau, el Laboratori General d'Assajos i Investigació i l'Institut d'Investigació Aplicada a l'Automòbil. Es redueix l'estructura d'organismes com el Consell Català de l'Audiovisual (CAC) que passarà de 10 a 5 membres; la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) que passarà de 12 a 5 membres, i s'eliminen les atribucions del Consell Nacional de les Cultures i les Arts (CoNCA).
Entre les lleis que modifica aquesta nova norma, destaca la de la Policia de la Generalitat, la de l'Institut Català d'Acollida i Adopció, la de l'Institut Català d'Indústries Culturals, la de la Meteorologia, la d'Universitats, la de l'Institut Geològic de Catalunya i la de l'Agència Tributària. També es reformen la llei de l'Agència de l'Habitatge, la de l'Aeroport, Heliport i altres infraestructures, la d'Acollida de Persones Immigrants, la de l'Institut Català de la Salut i la de l'accés al sistema sanitari públic per a la que s'exigirà sis mesos d'empadronament.
La llei "òmnibus" regula també l'Agència de Suport a l'Empresa Catalana, que executa la política de la Generalitat en l'àmbit de la innovació, la transferència tecnològica, la internacionalització, el foment i la captació d'inversió a Catalunya, així com la millora de la productivitat de l'empresa catalana. També es modifiquen les lleis que regulen l'ordenació ambiental de l'enllumenat per a la protecció del medi nocturn i de la llei de residus.
També es preveu en aquest apartat la modificació de la llei del turisme i de la que regula els horaris comercials per avançar cap a una major liberalització.
"L’ofensiva neolliberal i destructora de l’arquitectura social de Catalunya ha començat. La crisi és una coartada, no la raó ni, òbviament, la causa per a desmantellar serveis i programes socials que fan, precisament, el dic de contenció més important contra la duresa de les condicions socials i econòmiques que la crisi provoca en una part molt important de la nostra ciutadania. (...)
El Govern de Convergència i el d’Unió diu que vol simplificar, però d’aquesta manera generaran un caos administratiu i un espai jurídic desregulat que només afavorirà els més forts i la seva impunitat."
Aquesta és la "Llei Òmnibus" que tant espanta les esquerres
L'avantprojecte de llei de simplificació, d'agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l'activitat econòmica de la Geenralitat, coneguda com a "Llei Òmnibus", planteja la modificació d'unes 80 lleis i textos legals. La reforma busca que els ciutadans apreciïn com la tramitació davant l'administració s'agilita i guanya en eficiència i com la reforma del teixit productiu facilita la competitivitat en els mercats, segons s'assenyala al preàmbul del projecte de llei. Un projecte de llei que es troba ja en exposició pública i que consta de 631 articles, onze disposicions addicionals, 16 transitòries, 2 derogatòries i 6 finals, i es divideix en tres grans apartats.
El primer fa referència a la simplificació normativa, el segon aborda una primera fase de la reestructuració administrativa i del sector públic per estalviar costos, i el tercer se centra en mesures per a la promoció econòmica.
De les lleis que modifica, cinc busquen, a grans trets, aprimar l'administració i les altres agilitar els tràmits als quals han de sotmetre's les empreses i els ciutadans. En l'àmbit de la simplificació administrativa per a les empreses, aquesta llei de lleis proposa, per exemple, que l'empresa que vulgui emprendre una activitat econòmica pugui fer-ho sense esperar a comptar amb l'informe sobre impacte ambiental, cosa que sol tardar una mitjana de vuit mesos. L'empresa podria, en aquest cas, sol·licitar l'informe a l'administració i dur a terme l'activitat desitjada quedant subjecta a la tasca de control d'inspecció en relació amb l'impacte ambiental.
La llei preveu que, als hospitals i centres sanitaris públics, s'hi pugui prestar assistència mèdica privada per treure una rendibilitat de les instal·lacions públiques.
La llei de barris, que va ser el primer projecte aprovat pel primer tripartit, es queda sense pressupost i no hi haurà una nova convocatòria. El Consell Nacional de la Cultura i les Arts, projecte estrella del tripartit, perd la potestat de repartir subvencions.
La llei elimina el lloguer forçós de pisos buits a les zones de més demanda. Qui tingui un pis públic, a partir d'ara podrà comprar un altre habitatge per facilitar donar sortida al parc de vivendes.
Entre els organismes que se suprimeixen o es fusionen hi ha el Consell Català de Foment de la Pau, el Laboratori General d'Assajos i Investigació i l'Institut d'Investigació Aplicada a l'Automòbil. Es redueix l'estructura d'organismes com el Consell Català de l'Audiovisual (CAC) que passarà de 10 a 5 membres; la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) que passarà de 12 a 5 membres, i s'eliminen les atribucions del Consell Nacional de les Cultures i les Arts (CoNCA).
Entre les lleis que modifica aquesta nova norma, destaca la de la Policia de la Generalitat, la de l'Institut Català d'Acollida i Adopció, la de l'Institut Català d'Indústries Culturals, la de la Meteorologia, la d'Universitats, la de l'Institut Geològic de Catalunya i la de l'Agència Tributària. També es reformen la llei de l'Agència de l'Habitatge, la de l'Aeroport, Heliport i altres infraestructures, la d'Acollida de Persones Immigrants, la de l'Institut Català de la Salut i la de l'accés al sistema sanitari públic per a la que s'exigirà sis mesos d'empadronament.
La llei "òmnibus" regula també l'Agència de Suport a l'Empresa Catalana, que executa la política de la Generalitat en l'àmbit de la innovació, la transferència tecnològica, la internacionalització, el foment i la captació d'inversió a Catalunya, així com la millora de la productivitat de l'empresa catalana. També es modifiquen les lleis que regulen l'ordenació ambiental de l'enllumenat per a la protecció del medi nocturn i de la llei de residus.
També es preveu en aquest apartat la modificació de la llei del turisme i de la que regula els horaris comercials per avançar cap a una major liberalització.
dilluns, 6 de juny del 2011
L'erosió de la higiène a l'ecològica Alemanya
Arran l'aparició d'un focus mortal d'E. coli, Die Welt publica un reportatge sobre els hàbits higiènics dels alemanys en el que constata com s'han anat emprobrint. Per exemple, menys de le meitat dels nens es renten les mans abans de menjar, mentre que només el 32% dels homes es renten les mans després d'utilitzar un vàter públic. A més a més, la majoria dels que es renten habitualment les mans no ho fa bé. Enlloc dels 20 segons que recomanen els higienistes, la durada mitjana és només de 5 segons. Però al costat d'aquesta decadència d'alguns hàbits higiènics personals, el reportatge detecta noves fonts d'insalubritat. Una, el dormir amb mascotes animals, que s'ha estès dels gossos i gats a altres espècies, entre elles els porcs domèstics. I una altra, fruit de la modernitat ecològica, que és la separació de la brossa orgànica i que la converteix en un caldo de cultiu de tota mena de gèrmens.
Voleu destruir el planeta? Menjeu orgànic
El periodista científic britànic Matt Ridley ha publicat un llibre titulat "L'optimista racional: com evoluciona la prosperitat", en el que planteja que l'agricultura ecològica és la via més ràpida cap a la destrucció del planeta.
(Via)
Ridley notes that with genetically engineered crops, synthetic fertilizers, and Roundup to control weeds, the trend of feeding ever more people with less land could be continued. The biggest obstacle to returning land to its wild state is organic farming. Currently we are using 38 percent of the Earth’s land for growing food or grazing animals; at 1961 levels of productivity we would need to be using 82 percent of the land.
Organic farmers won’t use genetically engineered crops, so they spend a lot more time and energy fighting pests. Organic farmers won’t use Roundup and other herbicides, so they plow the weeds under, which kills a lot of small animals and loosens the soil enough that it erodes (or sometimes they resort to flame-throwers). Organic farmers won’t use standard fertilizer, but only manure from cows, which means we’ll need a lot more cows running around.
(Via)
divendres, 3 de juny del 2011
El feminisme és un invent de l'esquerra i està sotmès a ella
Las feministas de Sol dicen ahora que no hubo violaciones "en los términos" del "sistema"
La "Comisión de Feminismos" han emitido un comunicado en el que cargan contra los medios por haber "malinterpretado" sus palabras y por "instrumentalizar", dicen, la denuncia para cargar contra la acampada.
En la nota, afirman que no han tenido "constancia de que se haya producido una violación en los términos en los que lo entiende el sistema, sin embargo hemos sido testigos de intimidaciones, tocamientos, vejaciones, insultos, desautorizaciones, abusos de poder y actitudes paternalistas".
De todo esto dicen que es "un reflejo de la sociedad en que vivimos" y lo comparan con la violencia doméstica: "Ejemplo de ello es el asesinato de cinco mujeres por violencia machista en el Estado Español sólo en esta semana".
También dicen que nunca culparon de lo ocurrido a personas acampadas en la plaza y afirman que decidieron difundirlo porque esconderlo "supone invisibilizar y reproducir la violencia contra las mujeres". "La respuesta a estas agresiones se vehiculizará de la manera que las personas afectadas consideren oportuno", añaden.
Burocracia. Los políticos crean mil estructuras en su propio beneficio, se dice. Pues bien: Acampada Sol ha llegado a contar con 42 comisiones. Y ello sólo para su propio funcionamiento, para su supervivencia, como se denuncia que hacen "los políticos".
Corrupción. El salpicón de corruptelas lleva tiempo haciendo irrespirable el ambiente político. Cuando la Acampada llevaba 10 días funcionando, a comisión de Legal pidió una auditoría de la de Comunicación. Es decir, ya hay indignados 'imputados' por otros indignados.
Jerarquías. "La sociedad es vertical, no respeta la opinión de todos, vamos a imponer la horizontalidad", decían. Pues bien: los irreductibles del 'Cono Sur', los que se niegan a irse de Sol, ya han montado su comisión de Acampados. Motivo: "La gente que quiere mangonear esto ha montado la estructura para controlarnos".
Manipulación en los medios. Los medios tradicionales "manipulan y mienten". El campamento, por su parte, es un puro hervidero de rumores en el que no falta, por ejemplo, quien sospecha que la denuncia de las feministas de "abusos sexuales" podría ser una estrategia para forzar el desmantelamiento. Los mismos portavoces, rotatorios, suelen admitir su propio grado de desinformación.
Explotación. La anécdota es de un fotógrafo que ha cubierto el tema desde el 15 de mayo. "Una noche una comisión me dejó entrar a su 'stand' para hacer fotos. Llegó uno y dijo: 'Oye, sal de aquí, no queremos fotógrafos'. A la noche siguiente, vinieron a buscarme: 'Perdona, ¿podrías pasar esta noche con nosotros en el 'stand'? Es por si nos desalojan, queremos testigos'".
...
Stendhal també ens va calar
Cal assenyalar que a Barcelona prediquen la virtut més pura, el benefici general, i que alhora volen tenir un privilegi: una contradicció divertida.
El cas dels catalans em sembla el cas dels mestre de forja francesos. Aquests senyors volen lleis justes, a excepció de la llei de duana, que s'ha de fer al seu gust. Els catalans demanen que tot espanyol que fa ús de teles de cotó pagui quatre francs a l'any, pel sol fet d'existir Catalunya. Per exemple, cal que l'espanyol de Granada, de La Coruña o de Málaga no compri els productes britànics de cotó, que són excel.lents i que costen un franc la unitat, però que utilitzi els productes de cotó de Catalunya, molt inferiors, i que costen tres francs la unitat. Amb aquesta excepció, aquesta gent són de fons republicans i grans admiradors del Contracte Social de Jean-Jacques Rousseau. Diuen estimar el que és útil y odiar la injustícia que beneficia a uns pocs. És a dir, avorreixen els privilegis d'una classe noble que no tenen, però volen seguir gaudint dels privilegis comercials que amb la seva influència vàren extorquí fa temps a la monarquia absoluta. Els catalans són liberals com el poeta Alfieri, que era comte i detestava els reis, però considerava sagrats els privilegis dels comptes.
La dictadura de la tribu
La comisión de Feminismo de la acampada de la Puerta del Sol, que ayer denunció durante la asamblea general que han sufrido agresiones sexuales, guardará silencio hasta esta noche, cuando emitirá un comunicado que estará supervisado por la comisión de Legal ya que, según sus portavoces, "en términos legales no hubo agresión sexual".
dijous, 2 de juny del 2011
La veritat incòmode d'una epidèmia moral
William Happer, professor de física de la Universitat de Princeton, va ser destituit com a cap de l'Oficina de Recerca Energètica dels EUA per no estar d'acord amb les profecies climàtiques del vicepresident dels EUA, Al Gore, i insistir a gestionar correctament el seu pressupost de 3.000 milions de dòlars. Happer, escriu ara un article en el que qualifica la ciència del clima d'epidèmia moral.
En aquest article, resumidament Happer diu:
En aquest article, resumidament Happer diu:
Sense l'efecte hivernacle del CO2 i dels seus socis més potents com el vapor d'aigua i els núvols, la terra seria massa freda per a sostenir la vida. La terra s'ha escalfat uns 0,8 °C des de la industrialització. Però la correlació no explica la causalitat. Els galls canten quan surt el sol cada matinada, però no significa que el gall fa que surti el sol. El sol seguirà sortint dilluns si decideixes menjar-te el gall pel dinar de diumenge. El passat està plé d'escalfaments i refredaments sense haver variat el nivell de CO2. Un exemple ben documentat és l'escalfament medieval al voltant de l'any 1.000 quan els víkings colonitzaren Groenlàndia (Quan era groen o verda) i Anglaterra exportava vi. Aquest periode càlid ve seguit d'una "petita era glaciar" on el Tàmesi es gelava habitualment als hiverns. No hi ha cap prova que es produís un augment significatiu de CO2 durant el periode càlid medieval ni una disminució significativa en època de la subseguent petita era glaciar. Fams documentades de milions de morts tingueren lloc durant la petita era glaciar perquè el temps fred matava les collites. Des de la petita era glaciar la terra s'ha anat escalfant a empentes i rodolons i la qualitat de vida de la humanitat ha millorat en consequència. Una bona correlació entre nivells de CO2 i temperatura la facilita l'historial de nuclis de gel. Però aquest historial demostra que els canvis de temperatura precediren els canvis de nivell de CO2, és a dir que el seu nivell era consequència del canvi de temperatura. Durant el "Younger Dryas", fa uns 12.000 anys, la terra es refredà i s'escalfà de manera molt dramàtica fins a 10°C en 50 anys. El clima de la terra sempre està variant. L'actual escalfament global no és res d'extraordinari, i segurament beneficia la biosfera. El missatge clar és que factors diversos estan influenciant la temperatura de la terra, i encara que el CO2 sigui un d'aquests factors, rarament és el factor dominant.
Les advertències aterridorament alarmistes que s'ofereixen sobre els efectes del la duplicació del CO2 es basen en models d'ordinador.Però hi ha evidència observacional que el factor de retroalimentació és petit i pot fins i tot ser negatiu. De fet, els programes informàtics que produeixen models de canvi climàtic s'han "ajustat" per obtenir la resposta desitjada.
Un problema important ha estat la cooptació de la ciència del clima per la política, l'ambició, la cobdícia, i el que sembla ser una necessitat humana hereditària per a una causa justa. Què millor causa de salvar el planeta? Sobretot si un pot aconseguir alhora un finançament suficient i segur? Enormes quantitats de diners estan disponibles pels governs i fundacions per als instituts de clima i de recerca relacionats amb el clima. El finançament per a l'estudi del clima és el segon finançament més important de les ciències biològiques. Grans imperis acadèmics, premis, beques i altres prebendes estan destinats als investigadors que obtinguin resultats que puguin ajudar a "salvar el planeta."
No obstant això, la situació està millorant a poc a poc. Els escèptics són més nombrosos i millor organitzats que abans. El mateix IPCC ha estat objecte de severes crítiques per l'establiment científic internacional per la seva sèrie d'errors estranys i errors d'organització. Sota la pressió d'un grup dissident dels becaris, la Reial Societat va moderar significativament la seva posició anterior radicalment alarmista sobre l'escalfament global. I potser el més important de tot, l'escepticisme públic ha augmentat considerablement, i amb ell hi ha hagut un important descens en el suport a l'intent de la croada del clima per criminalitzar el "contaminant" CO2.
dimecres, 1 de juny del 2011
Una foto de 7.700 euros
La fotografia oficial com a president de la Generalitat de José Montilla va costar 7.710,40 euros, contra els 325 que ha costat la de l'actual president, Artur Mas. Així figura explicitat en la resposta de l'Oficina del President Generalitat a una petició de la diputada d'Iniciativa per Catalunya, Laia Ortiz.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)