Aquest estiu insòlit ha fet més militants contra l’escalfament global i el canvi climàtic que molts anys de propaganda ecologista. Davant la por, la perplexitat o la incertesa, no hi ha res millor que tenir a mà una teoria que ho expliqui tot i que actuï com una moderna Santa Bàrbara.
Però les teories i teologies que ho expliquen tot, com la religió, el marxisme o l’ecologisme, tenen l’ànima totalitària perquè no accepten ser contradites. La religió creu tenir la veritat de la vida, el marxisme creu haver descobert les lleis de la història i l’ecologisme creu disposar del coneixement científic de la naturalesa. Oposar-se a Déu, a la “història” o a la ”ciència” és absurd perquè és anar contra el que és inevitable, com dos i dos fan quatre o que els cossos cauen per la llei de la gravetat. No hi ha alternativa. No hi ha discussió possible.
Però, mentre que la separació de l’església i l’estat ha desproveït la religió cristiana de la seva capacitat inquisitorial i la caiguda del mur de Berlín ha relegat el marxisme a l’abocador de la història, l’ànima totalitària de l’ecologisme polític no s’ha evidenciat prou, sobre tot perquè encara no ha arribat al poder. Però no cal esperar a que això passi per replicar molts dels seus arguments i en concret el de l’escalfament global.
Cal dir-ho clar i català: no hi ha cap evidència científica consistent que demostri que l’acció humana provoca el sobreescalfament de l’atmosfera, aguditzant l’efecte hivernacle. Pel contrari, hi ha dades -augment del gel a l'Antàrtida, disminució del desert del Sahara en tota la franja que va de Mauritània a Eritrea, final del cicle de Milankovitch, etc- que porten a creure a alguns científics que estem anant cap a una nova era glacial. Robert Essenhigh, per exemple, no creu que l'increment de dioxid de carboni sigui el responsable de l'escalfament de l'atmosfera sinó que aquest increment és el resultat, i no la causa, de l'augment de les temperatures i assegura que es tracta d'un fenomen natural que es modificarà en pocs anys.
És a dir, que la temperatura de la terra s'autoregula a través de complexos cicles naturals que alternen períodes glacials i interglacials. Aquests cicles, com va demostrar matemàticament Milankovich a la dècada dels anys trenta, estan condicionats per l'existència i interrelació de tres grans factors astronòmics: la inclinació de l'eix de rotació de la Terra respecte el pla de l'elíptica amb un període de 40.000 anys; l'excentricitat de l'òrbita de la Terra en relació al Sol per un període d'uns 100.000 anys i la precesió dels equinoccis cada 20.000 anys. D'altra banda, l'activitat del Sol, que també és parcialment cíclica (el cicle de les taques solars cada 11 anys és el més conegut), i el paper dels oceans com a grans reguladors tèrmics, apareixen com els factors decisius i en part imprevisibles dels canvis del clima. Precisament, uns científics de l'Institut d'Astronomia de Zuric han establert que el sol és molt més actiu ara que fa mil anys i que les oscil·lacions tèrmiques oscil·len funció del crfeixement o disminució de les taques solars. Una complexitat que els actuals models climàtics dissenyats per computadora són incapaços, ara per ara, d'abastar.
L'evidència científica explica, segons el vulcanòleg francès Tazieff Haroun, que l’efecte hivernacle està provocat essencialment pel vapor d’aigua, que representa el 95% dels gasos presents a l’atmosfera, mentre que el gas carbònic només significa el 0’03% del total. Una altra evidència mesurable és que mentre l’activitat humana aboca uns 6 mil milions de tones anuals de CO2 a l’atmosfera –23 mil milions segons els ecologistes- les plantes i els oceans n’aboquen 150 mil milions, és a dir, pràcticament el 95% del total de CO2 emès. Però, fins i tot concedint que aquest petit percentatge d’emissions humanes fos la gota que fa vessar el got, resulta que tampoc no hi ha ni una sola prova que demostri la relació entre aquest escalfament i altres fenòmens meteorològics.
Si aturéssim, doncs, totes les emissions humanes de gas carbònic l’impacte mediambiental seria mínim, mentre que l’impacte econòmic seria tràgic, no només pels països rics sinó especialment pels països pobres. Es per això que 20.000 científics –comprats tots ells per la indústria del carbó i del petroli, segons els ecologistes- han firmat el “Petition Project” i 4.000 més, entre ells 70 premis Nobel, han firmat la "Heidelberg Appeal", demanant als governs que no ratifiquin el Protocol de Kyoto i que salvin el planeta d’una –aquesta, si- molt probable catàstrofe econòmica.
